dilluns, 13 de gener de 2014

ABSÈNCIES



 Cueillette du coton

autor: A.IDRISS - Burkina Fasso


Estar una mica a les inòpies, com és el cas d’aquest bloc, fa que de vegades s’hi arribi tard, el consol és que s’hi arriba.

En el Concert de Sant Esteve ’13 (memorable), l’Orfeo Català va cantar Louisina o els camps de cotó del grup AMICS DE LES ARTS que em va agradar força i que servidora desconeixia, la cançó, no el grup.

Buscant vaig trobar la versió original i la lletra, això em va fer recordar i associar un conte que el meu company de narracions, Juan Pablo – podem mirar la pestanya d’aquest bloc TOTS A L’ÀGORA - va explicar en una sessió que vam fer dedicada a les cartes.

Aquell conte, que si la memòria no em falla era irlandès, també parla de l’absència, del pas del temps, de la llunyania i com les cartes es van espaiant. Sí, també ara, de vegades, els correus electrònics es dilaten en el temps fins que ja no esperem rebre’n cap.






Diu que ha anat fent al seu aire,
que ha fet vida a mil ciutats,
que ha dormit en llocs que feien feredat
i que tu, mare, mai haguessis aprovat.
Que està content, que tot va bé.
Diu que està content, que tot va bé.

Hi ha com unes coordenades,
diu que us ho ensenyi, que us ho posi al Google Maps.
I diu que un dia, de passada,
va fer nit en un poble i que s'hi va acabar quedant.
Que és des d'aquí, des d'on escriu.

Diu que té una casa lluny de tot i un quatre per quatre.
I quan baixa al poble a omplir el rebost, sabeu què li passa?
Que el despatxa un avi que li fa pensar en algú.
Que li fa pensar en algú…

Ha estimat noies i dones.
Diu que més d'una li va fer perdre el nord.
Però diu que amb aquestes coses, ja se sap,
quan menys t'ho esperes és quan tens un cop de sort.
I que estan bé, que els hi va bé.

Diu que té una filla de tres anys amb els teus ulls, pare.
Que ell sempre li parla en català i fot molta gràcia
perquè quan la posa al llit, hi ha dies que confon
bona nit i pantalons.

Diu que vist amb perspectiva
té molt clar que aquí no hagués estat feliç.
Però reconeix que això de desaparèixer tan tranquil, sense avisar-nos,
és marxar amb molt poc estil.
I que amb el temps, que ho cura tot,
tot s'anirà posant a lloc.

Diu que des del porxo veu un cel que no te l'acabes.
Que a la nit sempre surt a fumar i pensa en nosaltres.
I que, per molt lluny que estigui, no hem de tenir por,
quan s'hi hagi de ser, hi serà.

Diu que un dia hi hem d'anar, que l'avisem amb temps, però que té llits de sobres.