dilluns, 10 d’octubre de 2016

WAGNER


TRISTANY I ISOLDA
Compositor: RICHARD WAGNER

Intèrprets:

Isolda              Nina Stemme
Tristany          Stuart Skelton
Brangane          Ekaterina Gubanova
Kurnewal        Evgeni Nikitin
Rei Marke       René Pape
Melot              Neal Cooper

Director d’escena       Mariusz Trelinski
Vestuari                      Marek Adamski

Cor i Orquestra del Metropolitan Opera
Director musical         Simon Rattle

Dissabte 08 d’octubre de 2016

Cinemes Icària de Barcelona




(Apa! Començar la temporada del Metropolitan amb Tristany i Isolda i amb aquest repartiment... cal veure si tota la temporada  serà igual. De moment no anem bé, l’avinguda Icària tancada per obres. Ara hem de baixar al carrer dessota, imagino que les parades són paral·leles, en fi... que hi farem. Cal que entri, vaig justa de temps. Mira hi ha l’A. la saludo i entro a la sala. (...) Quina sort tenir la sala 8, no m’agrada gens la sala 10, aquí, a la 8, poca gent, cap remor, els seients més amples, ho haig de recordar per la temporada vinent (...) Ja hi som!!! La producció abans que la música, mira què... però si encara no hem sentit ni una nota i ja tenim el radar en pantalla, punyeta!!! enlloc de deixar que assaborim l’obertura una estona sense que res ens destorbi i engegar la imatge uns minuts més tard, pam! ja d’entrada, ens prenen per rucs, deuen pensar que ens avorrirem, en fi... embeina-t’ho . Mira... la primera escena és la sala d’estar d’un camarot amb mobles anys ’60, no anem bé...  em penso que m’oblidaré de la producció i d’aquest Sr. Trelinski, que té nom de camp de concentració, i em centraré amb la part musical. Què bé canta l’Stemme però ha començar massa alta, clar que no m’estranya perquè el Rattle ha posar a l’orquestra a punt d’ofec, si comença tant alta veurem si arribarà al final amb condicions. Ostres!!! Què bé ho fa la Gubanova, si-si m’agrada molt, no cal patir per aquesta cantant. Em molesta l’orquestra. A veure què tal ho fa el Nikitin? Ho fa bé, és un bon baix-baríton, [ara ja ningú és una sola cosa, cal veure com tot es justifica: contraalt, contratenor, baix-baríton...] però no trobo que tingui una veu gaire personal. Carai!! Aquest tenor Skelton quina veu més bonica té, no el conec, clar que tu no et pots nomenar wagneriana i potser és una celebritat, però bé en tot cas cal esperar el tercer acte que és el moment del seu lluïment, a veure si mor en condicions. No es pot dir que l’escenari no estigui ben aprofitat, sentit d’es l’espaialitat si en té el Trelinski, una part central a dos nivells i dos laterals amb escenografia de dalt a baix o de baix a dalt, que això és segons es miri [tu no estàs bé de la closca parlant tu sola i fen-t’he acudits a tu mateixa, en fi...]. Primera pausa. Necessito aigua, vaig a comprar-ne (...) mira hi ha la MJ i la C, les saludo i vaig a per l’aigua que no hi ha gaire temps entre sortir i entrar. (...) Acomoda’t que comença el segon acte, una altra vegada el radar!!! Ens embeinarem el radar fins el final, ja ho veig, clar que potser el radar vol significar que els personatges han perdut el nord després del filtre que els ha preparat la Brangane per tal que enlloc de ser un filtre per morir sigui un filtre per enamorar-se, podria ser, com a concepte no està mal pensat però posat en escena no està gaire reeixit, ara que he trobat una explicació m’ho miro d’una altra manera, però no cal que estigui tanta estona hipnotitzant-nos, aquest radar, m’agradaria escoltar l’orquestra sense distraccions, clar que avui l’orquestra em molesta. El jardí de l’amor del segon acte passa a la coberta del barco? Això sembla (...I i ara se’n van a la bodega del vaixell, entre bidons, bé... qualsevol lloc es bo si un/una està encaterinat i vol fer cosetes atrevides [estàs grilladeta, eh!, fent-he acudits]. Ai! aquest segon acte el salven l’Skelton i l’Stemme. No m’agrada com està dirigint el Rattle, no hi ha sensualitat ni en el fossar ni a l’escenari. Molesta l’orquestra. Ah! Ja tenim aquí el René Pape, tampoc em fa patir, es un cantant que fins on jo l’he vist és força regular, l’home té fama de ser molt anímic, allò que se’n diu: tenir la nit, però em penso que fins hi tot quan no té la nit ho solventa amb solvència. Uf! Quina veu més lletja la d’aquest Melot!!!, com es diu? Neal Cooper, sort que canta poc. Pausa. Anem cap el tercer acte i final, que ja toca. Cinc hores d’òpera!!! Com es passava Wagner!!! Sort que ha començat a les 6 i tot hi així sortirem a les 11 tocades i a aquella hora: metro, obligat,  amb aquell passadís infame d’Urquinaona que va de la groga a la vermella, en fi... que hi farem. I aquest nen? Buenu... una llicència del Treblinka, clar com el Tristany representa que està en coma i no pot dir res [quin acudit més dolent t’has fet ara, nena]. Definitivament, aquest Skelton ho està fent molt bé, s’està lluint, no té dificultats, tant de bo duri i no comenci a cantar atzagaiades inadequades. No comprenc aquests cantants que se’ls en va l’olla i ho canten tot, i així els va que a la volta de deu anys: sense veu. Ja ha arribat l’Isolda, tard per què el pobre Tristany ja és mor i ben mor, però que bé ho ha fet!!!. I ara el Liebestod, com m’agradaria equivocar-me quan em poso a pitonissa, l’Stemme cansada, però bé és que tu tampoc estàs mai contenta, perquè ja t’agradaria que d’altres cantessin com ella tot i estar cansada. Aquesta orquestra i el director ja podrien deixar que cantés sola, com molesten!!!. Final i aplaudiments per tothom inclòs el Rattle, no sé de què et sorprens si ara tothom ho aplaudeix tot. Bé... avui em queda confirmat que el Rattle està sobrevalorat però com no hi ha ningú que sigui valent per dir-ho, doncs vinga flors, en fi... i a tu que més et dóna. Aviam si puc sortir  que aquestes senyores no es mouen, tot i que no sé perquè m’haig d’afanyar si el metro funciona tota la nit, uf! I aquell passadís de la groga a la vermella, això si que em fa mandra)

Llibret aquí.

Fotos






Videos