diumenge, 2 d’octubre de 2016

LA PAPALLONA

Ressenya publicada a Barcelona Llegeix




















 

La papallona de Narcís Oller

Barcelona : La Butxaca, 2014.


Sílvia Fortuny

Narcís Oller (Valls, 1946 – Barcelona, 1930) és considerat el primer escriptor de la novel·la moderna en català. Metge i escriptor, en aquesta darrera vessant conreà el naturalisme i el realisme i en aquest marc s’inclou La Papallona (1882).

A les darreries del s. XIX, el naturalisme pren força deixant enrere el romanticisme precedent. En literatura, el seu exponent més destacat seria Emile Zola i en teatre, Henrik Ibsen. Literàriament, és un tipus d’escriptura que té com a característica més destacable el narrador omniscient i donar veu i protagonisme a uns personatges de lluita diària per a la seva existència i subsistència.

Narcís Oller és fill del seu temps i La Papallona acompleix amb tots els requisits comentats més amunt: noia honesta, seriosa i treballadora és seduïda i abandonada a la seva ventura per estudiant de família benestant. Totes aquestes dissorts tenen un final tràgic per a la noia.

Això sòl, probablement, no seria prou engrescador per llegir La Papallona ja que de desventures com l’assenyalada les hem pogut veure, i fins i tot traslladades, al cinema, però en la narrativa de Narcís Oller ens trobem un relat on les protagonistes són les dones i les seves cuites. L’autor ens mostra un seguit de personatges femenins que soles, sense home al costat, proven de tirar endavant, des de la patrona de la pensió on s’hostatge l’estudiant fins a la dona que té acollida a la protagonista, així com la solidaritat que s’estableix entre elles. Pel que fa els personatges masculins són importants quan a generadors del nucli argumental i que el narrador utilitza  per assenyalar la desigualtat, ja no social que també, sinó la desigualtat de gènere. A l’autor només li cal una carta de l’amic del protagonista per mostrar-nos, en tot el seu abast, aquesta desigualtat.

Però en aquesta novel·la, Narcís Oller també ens fa notar com es vivia a les darreries del segle XIX a Barcelona, concretament al Raval quan el Raval era la CIUTAT abans que aquest concepte es desplacés a d’altres indrets.  La bona escriptura de l’autor ens trasllada a un període on tot era de color gris amb pocs matisos per a les classes modestes.

I tot això Narcís Oller ho fa amb la mà destre de qui coneix els racons de la llengua, de qui domina els girs, de qui coneix i contextualitza el parlar de cadascun dels personatges, amb un català acurat que enyorem.

Retornar als clàssics catalans sempre és recomanable i sobretot, en aquest cas, retornar a la Barcelona del s. XIX.

Sílvia Fortuny