divendres, 14 d’octubre del 2016

SAMSOM ET DALILA




Música: Camille Saint-Saëns
Llibret: Ferdinand Lemaire

Intèrprets:

Dalila
    Anita Rachvelishvili
Samson
    Aleksandrs Antonenko
Le Grand Prêtre de Dagon
    Egils Silins
Abimélech
    Nicolas Testé
Un vieillard hébreu
    Nicolas Cavallier
Un Messager philistin
    John Bernard
Premier Philistin
    Luca Sannai
Deuxième Philistin
    Jian-Hong Zhao



Cinemes Boliche 13 d’octubre 2016
Cor i Orquestra de l’Òpera de París
Director musical: Philippe Jordan
Director del cor: José Luis Basso

Director d’escena: Damiano Michieletto


Nova producció en directe, aquest cop des del teatre d’Òpera de París més conegut com La Bastille, en el cinemes Boliche de Barcelona.

I avui hem de començar parlant del director Philippe Jordan i com un bon director pot fer que uns cantants inadequats per aquests papers acabin la funció de manera que esdevinguin convincents. La veritat és que aquest director ens ha agradat molt, ha estat atent a tot, fossar i escenari, aconseguint un més que just equilibri entre ambdós, alhora que ha estat curós amb els detalls de la partitura i amb una absoluta comprensió d’allò que estava dirigint, els músics de l’orquestra i el cor (molt ben preparat per J.L. Basso) l’han seguit sense que hi hagi res de negatiu a comentar.

Més amunt hem assenyalat que els cantants no  ens han semblat els més adequats per els papers de Dalila i de Samsó, però cal aclarir, que inadequats no significa que no siguin bon cantants, sinó que són millors en un altre repertori, no obstant  reiterem que la bona direcció de Ph. Jordan ha contribuït  a fer que Rachvelishvili (de cognom impronunciable) i Antonenko hagin estat uns cantants prou dignes en els seus papers. Molt bé Egils Silins, no tant Nicolas Testé amb una veu força curta, i força bé Nicolas Cavallier.

Quant l’escenografia de Damiano Michieletto, primerament haig de dir que aquest director d’escena no és que em faci saltar d’alegria, però bé, no seria just desmereixe’l ja que, a criteri d’una servidora, té bones idees i no ens regala despropòsits (llevat d’un Guillem Tell de Rossini, francament oblidable). Si volen saber quin ha estat el criteri que Damiano Michieletto ha seguit per aquesta escenografia cliquin aquí.

Segons Michieletto li ha interessat el criteri d’esclavitud, res a dir. Ara bé, servidora voldria recordar que Samson et Dalila va ser estrenada l’any 1877, moment on a Europa hi havia antisemitisme i posteriorment, concretament a França, va eclosionar amb el cas Dreyfus, on la societat francesa es dividí a favor o en contra del capità Alfred Dreyfus o el que vindria a ser entre dreyfusistes o antisemistes (caldrien matisos per aquest darrer qualificatiu). Bé, doncs en un context on qui era antisemita no ho amagava, Saint-Saëns i Lemaire trien un episodi de l’Antic Testament on el desenllaç és l’esclavatge del poble hebreu a causa de la feblesa del seu líder. Tot això explicat de manera molt reduccionista. Aquest cop sí els suggeriria que llegissin el llibret del primer acte (l’enllaç els el deixo més avall), sobretot la part del cor el qual es lamenta de l’abandó de Déu.

Llibret aquí.

Fotografies





Videos



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada