dilluns, 16 de juny de 2014

SLAWOMIR MROZEK


BALTASAR (Una autobiografia)
Slawomir Mrozek
Traducció: A. Rubió y J. Slawomirski
Acantilado
Barcelona 2014
248 pàgines



La gènesi d’aquesta autobiografia s’esdevé quan Slawomir Mrozek té un àtac de feridura (ara que tothom va d’entès en diuen un ictus), reitero i reivindico, atac de feridura, que li ocasiona un afàsia que l’incapacita per parlar i comprendre la pròpia la llengua, les altres no cal dir, i ha de començar de nou. Desprès d’un perllongat període de rehabilitació i de reincorporació el seu metge i la seva logopeda l’encoratgen, per tal de reiniciar la seva vida com escriptor, a fer aquesta autobiografia que més aviat són unes memòries. Alhora, durant aquest procés, té un somni semblant al del rei Baltasar (consultin la bíblia o la wiki) i ja que ha de començar de nou també canvia de nom i neix Baltasar.

Ah! Slawomir Mrozek és un escriptor i autor teatral polonès.

Abans d’entrar en matèria hi ha una nota del propi autor, a manera de pròleg, on s’hi recull aquest comentari:

“No busquen en este libro la descripción de mi iniciación erótica ni de su natural continuación, porque no la encontrarán. Estoy de acuerdo con la tesis de que esta clase de intimidad entre un hombre y una mujer es lo más importante del mundo, pero me abstengo de tocar este tema por su carácter exclusivamente privado y también por la flagrante injusticia que se ha instalado en la literatura: mientras los hombres hablan de estas cosas a voz en grito, las mujeres mayoritariamente permanecen calladas, y eso que tendrían mucho que decir. Esta unilateralidad de las confesiones me inspira una profunda desconfianza. Puesto que conozco a los hombres, conozco también su tendencia a fanfarronear, y esto me hace tratar sus memorias con una gran dosis de incredulidad”

Un cop ja sabem que se’ns estalviaran aquesta mena de tafaneries, ens trobem que l’autor segueix cronològicament episodis de la seva infantesa i adolescència, amb l’ocupació nazi de rerefons i a partir dels vint anys fins la seva fugida a occident, amb el núvol constant de Polònia com a país satèl·lit de la URSS, també trobem aspectes rellevants de caire familiar.

Ara bé, S. Mrozek passa per tots aquest temes, no diré que de manera epidèrmica, no seria just, però sí que sovint darrera els fets que se’ns mostren no hi ha una reflexió més profunda, en certa manera hi ha una certa trampa, ja que si bé no es pot dir que és mostri condescendent amb ell mateix, si evita entrar en aquells aspectes que possiblement li resultin més molestos o que fins i tot, gosaria dir, ni ell mateix en vol fer una introspecció, cf. La seva germana.

De tota manera, no estan mancades d’interès, tenen una certa gràcia però no aporten gaire cosa en allò que seria context social  tant pel que fa al període nazi a Polònia com el període de la Polònia comunista (d’ambdós temes se n’ha escrit força), en el primer cas, i ho dic com atenuant, perquè Mrozek durant aquest temps va viure a cavall entre Cracòvia i diferents pobles on hi vivien familiars, és a dir que del ghetto de Varsòvia hem d’entendre (ja que no ho anomena) que no en sabia res, probablement perquè a aquelles vil·les arribava la informació força esbiaixada, perquè l’autor encara no era adult i no era jueu.

La traducció correcte.