diumenge, 29 de setembre de 2013

EL LICEU......




ÉS CREMA?..... NO HOME (o dona), NO



Imagino que ja deuen estar el cas dels darrers moviments de personal del Liceu. Sempre en aquests casos ens agrada dir la nostra, tot i que jo personalment no sóc gaire procliu, doncs la realitat d’empreses alienes, és a dir, d’empreses que no són les que m’alimenten,  sempre fa de molt mal dir.

I si parlo del Liceu com una empresa, és perquè ho és, evidentment amb unes característiques concretes però que el seu funcionament intern és piramidal i empresarial com qualsevol altra empresa, el qual se li ha d’afegir que el càrrec del gestor (o Director General que sempre que més presentable) és un càrrec de confiança, sovint de caire polític, i que els diners no són privats sinó que una part surt de l’erari públic, i per tant el Liceu és de tots els ciutadans i ciutadanes.

Voldria acabar aquesta introducció, aclarint-los que jo no tinc informació de primera mà, ni conec personalment cap dels noms que aquest dies surten a la premsa.

Dit això, començarem pel Sr. Joan Matabosch, fins ara el Director Artístic del teatre. Ara tothom sembla lamentar que hagi decidit prosseguir la seva carrera en el Teatro Real de Madrid, però no és aquesta decisió que els vull comentar, legítima d’algú que treballa per menjar, sinó de tota aquesta colla de defensors sorgits com a bolets en el darrer moment. El Sr. Matabosch en el decurs dels anys que ha estat al capdavant de la programació del Liceu, ha tingut grans encerts i d’altres han estat calamitats, normal, però les meves orelles s’han fet fars de sentir de manera reiterada i molt reiterada que quan marxaria del Liceu; cada inici de temporada i en el decurs de la presentació que el Director Artístic fa per Amics del Liceu, se li ha reprovat sempre per part del públic, i dic sempre, a cada presentació, les produccions més novedoses, fins i tot jo, i ja em sabran disculpar que m’anomeni, havia sortit en defensa , sinó seva, sí del teatre, al·ludint que si eren produccions que es feien arreu, el Liceu les havia de mostrar  doncs no tot són Normes, Traviates, Bohemes i Butterflys, i ara resulta que aquesta mateixa gent lamenta la seva pèrdua. Si com diuen el Sr. Matabosch, internament, mostrava la seva disconformitat amb el desgovern del Sr. Marco (que Déu l’hagi perdonat), potser aquest pas l’hagués hagut de fer abans, però no serà, CONJETURO, que l’anterior Director General li va mantenir el sou, a pesar de tot. El Liceu passa per un mal moment, no és cap secret, però tota la societat passa per un mal moment, i els treballadors (no incloc músics i cor), s’han vist afectats per ere’s, retallades, incerteces de continuïtat. Trobaríem normal, fins i tot diria, èticament decent, que mentre un gruix important de ciutadans i ciutadanes proven de tirar endavant, el Liceu romangués insensible i fes com si res?

L’altre Director que marxa és el Sr. José Luis Basso, responsable del Cor, indubtablement ha fet una bona feina, però el Sr. Basso de fa temps no treballa exclusivament en el Liceu sinó que també és Director del Cor del Maggio Musicale Fiorentino, l’Òpera de París és el seu nou destí, i evidentment aquest canvi també és legítim.

I vostès es demanaran, on vull arribar, doncs mirin vull arribar: aquestes dues persones no cal dir que no se les pot incloure dins d’un ere i, SEGUEIXO CONJETURANT, el teatre els haurà comunicat que no poden continuar pagant els seus sous i els ha ofert una sortida més digna i amb tot el dret del món (ho dic seriosament, jo faria el mateix) han buscat un nou destí i consti que ho defenso perquè els qui treballem per menjar no en tenim prou amb les bones paraules.

Ara bé, tota aquesta lírica per part dels usuaris del teatre, estripant-se la camisa i aconsellant, gratuïtament, allò que li cal al teatre, què cal fer, etc,... etc,.... em sembla fora de lloc.

Potser vostès em demanaran si m’agrada que el teatre ja no sigui un teatre de referència, no, no m’agrada, però els temps són aquests i el més probable és que quan comenti una òpera representada al Liceu, faci bocins tot el que es pugui esmicolar, però això, benvolgudes i benvolguts lectors i lectores d’aquest bloc, forma part de l’espectable.

Un darrer comentari, diuen, el nou gestor del teatre és el Sr. Roger Guasch, fins ara a l’Aliança, no el conec, no li conec la trajectòria i per tant, de moment, té el meu vot de confiança, amb reserves, però això ho faria amb tothom. 

.............


I ara, el meu ídooooolllll..... (el trobaven a faltar, oi que si?)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada