dijous, 27 de juny de 2013

HANDEL , per triar



L’any 1728  Handel escriu l’òpera Tolomeu, òpera que acull l’ària, molt bonica, Non lo dirò col labbro


Non lo diro col Labbro
Che tanto ardir non ha;
Forse con le faville
Dell'avide pupille,
Per dir come tutt'ardo,
Lo sguardo Parlera


Dos segles més tard, el compositor  Arthur Somervell fa una adaptació per veu i piano: Silent Worship, que li queda molt britànica i molt delicada.

Si avui treu cap en aquest bloc és per constatar com un ària d’òpera esdevé prou popular que tothom la fa seva, si més no, els anglesos, però en tot cas és bonic que hagi fet aquest salt.

Did you not hear My Lady
Go down the garden singing
Blackbird and thrush were silent
To hear the alleys ringing

Oh saw you not My Lady
Out in the garden there
Shaming the rose and lily
For she is twice as fair.

Though I am nothing to her
Though she must rarely look at me
And though I could never woo her
I love her till I die.

Surely you heard My Lady
Go down the garden singing
Silencing all the songbirds
And setting the alleys ringing.

But surely you see My Lady
Out in the garden there
Rivaling the glittering sunshine
With a glory of golden hair

Handel

Somervell


La tria d’aquests vídeos vol mostrar el ventall d’àmbits on s’ha fet popular Silent Worship.