TOSCA

T O S C A Compositor: Giacomo Puccini Llibret: Luigi Illica i Giuseppe Giacosa Repartiment; Tosca               Angela Gheorghiu Cavaradossi    Jonas Kaufmann Scarpia             Bryn Terfel Angelotti         Lukas Jakobski Spoletta          Hubert Francis Sciarrone        ZhenZhong Zhou Segristà           Jeremy White Director musical         Antonio Pappano Director d’escena       Duncan Macfarland

Aquest bloc es va desplaçar el dijous dia 24 als cinemes de Sarrià per veure aquesta òpera, no era en directe des del Royal Opera House (Covent Garden) de Londres, sinó que era un redifusió de l’òpera que aquest teatre havia programat anteriorment.

Avui començarem per l’escenografia, clàssica, sense ensurts i sense riscos, res a objectar, una producció que anava sobre segur, el mateix podríem dir pel que fa al vestuari. El que no vaig entendre es perquè tots els cantants lluïen el seu propi cabell i a Bryn Terfel li van posar una perruca que semblava el Ciutadà Scarpia sortit de la Revolució Francesa, sí ja sé que li toca per l’època, però era l’únic, ell i Angelotti, però aquest personatge quedaria justificat perquè s’ha escapat de la presó, però bé..... això evidentment no és el més important.

 Els cantants i la cantant. El sagristà (Jeremy White), justet; Spoletta (Hubert Francis), a criteri d’aquest bloc té un color de veu desagradable; Angelotti (Lukas JaKobski), correcte sense plus; Sciarrone (ZhengZhong Zhou), té tan poques ocasions de lluir-se que gairebé no es pot percebre, però aquest bloc considera que cal tenir-lo en compte;  i seguim amb els tres papers principals....

.... Cavaradossi (Jonas Kaufmann), veuran jo no comparteixo l’entusiasme que desperta aquest cantant,  en les zones altes té potència i bona veu però apiana en falset allà on qualsevol altre bon cantant no li cal. Veure’l cantar, així tant de prop, hom s’adona de l’esforç que ha de fer i que fa preveure que no tindrà una carrera llarga i a més a més, d’aprop es va poder observar que mentre canta li cau la baba (literalment), sovint els cantant mentre estan en una ària no poden controlar les emissions salivaries, però solen ser discretes, però en aquest cas, la veritat, era força desagradable.  

I finalment la Gheorghiu i el Terfel o el Terfel i la Gheorghiu, servidora que no es gaire propensa als elogis haig de dir que van estar immensos, si no fos perquè no he vist a tots els Scarpies actuals, gosadia dir que Bryn Terfel “és” Scarpia per veu, per expressió, per presència escènica i de l’Angela Gheorghiu tampoc ser que dir-los perquè va fer una Flora Tosca impecable, també per veu, en la vessant actoral i en presència escènica. Ells dos van fer un segon acte que aquest bloc no oblidarà.

Quan l'orquestra i el seu director, Antonio Pappano, van estar molt i molt encertats.

L'enllaç del video promnocional del Convent Garden: http://cinema.roh.org.uk/content/tosca

Un tastet: