dissabte, 6 d’agost de 2011

LA LEGGENDA DEL SANTO BEVITORI


LA LEGGENDA DEL SANTO BEVITORE
Director: Ermanno Olmi.

Interprets:
Anthony Quayle, Rutger Hauer, Sandrine Dumas, Dominique Pinon, Cécile Paoli.

Any 1988

125 minuts


Aquests dies, uns dels llibres que estic llegint, i que si la calor ho permet els en parlaré, és Viaje a Rusia de Joseph Roth, i he recordat que aquest autor té un llibre de ficció del qual se’n va fer una pel·lícula, que és la que ens ocupa.

Veuran.... defensar el cinema d’Olmi en els temps que corren és una mica complicat. Ermanno Olmi és un home de creences religioses i ens ho fa saber, no se n’amaga i el seu cinema n’és una mostra.

Però ens ho ensenya amb molta honestedat i afegiria que amb molta humilitat. En el seu cinema no trobaren ni frares, ni capellans, ni monges abnegades, ni atacs frontals contra les seves pròpies institucions, res de tot això, el seu cinema ens mostra persones desfavorides o que proven de tirar endavant amb dignitat. Una dignitat que honora qui la té. Tampoc és un cinema que intenti convèncer ningú, senzillament és la seva mirada, però sempre trobem alguna escena que ens ensenya o ens mostra un personatge que solament amb la seva actitud ja tenen un component moral (no moralista) sinó la moral del propi honor (si és que aquesta paraula encara té cap sentit). I escrivint això amb revé una escena d’una altra pel·lícula d’Olmi, L'albero degli zoccoli (1978), on una dona renta la roba al riu dels senyors rics, mentre plou força i al costat té un fill menut que l’aixopluga amb un paraigua.

Aquest bloc, que ja en alguna ocasió s’ha manifestat aconfessional i força empíric, no té inconvenient d'admetre que les dues pel·lícules ja assenyalades més amunt i la darrera d’aquest director Centochiodi (2007), amb la qual va acomiadar-se del cinema de ficció, junt amb la seva participació a la pel·lícula a tres bandes Tickets (2005) codirigit amb Abbas Kiarostami y Ken Loach són unes propostes que m’agraden molt perquè valoro, com he dit a l’inici d’aquesta entrada, l’honestedat d’Ermanno Olmi i perquè també m’agrada ser equànime (en la mida del meu enteniment) i si puc valorar l’Acorazado Potemkim (Sergei Eisenstein) o Roma città aperta (Roberto Rossellini), perquè no hauria de fer-ho en aquest cas tot i que no sigui estar a la última.

La Leggende del Santo Bevitore la trobaran pel sistema P2P, si m’admeten un consell provin de trobar-la en versió original subtitulada. Els deixo el mateix fragment per tal que vostès puguin triar quina s’estimen més de veure, en el supòsit que sigui aquest el cas. I també he triat aquest fragment, que és  l'inici de la pel.lícula per recordar l'enyorat actor Anthony Quayle.

Per acabar, comentar la bona elecció de Rutger Hauer pel paper protagonista, un bon actor que no sempre ha fet eleccions tant encertades. (Per cert, si mai se’l troben li donen el meu telèfon de la resta ja m’ocupo jo)

Ah! i la música d’Igor Stravinsky.

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada