dissabte, 27 d’agost de 2011

ESPLENDORS I MISÈRIES DE LES CORTESANES


ESPLENDORS I MISÈRIES DE LES CORTESANES
Honoré de Balzac
Traducció: Núria Petit
Destino
Barcelona 2010
553 pàgines

Com no sé ben bé com fer aquesta entrada ho farem de manera fàcil (i mentre a veure si em venen idees): Honoré de Balzac (Tours 1799 – París 1850) i apa! I ara què?

Veuran, formalment, no puc dir res en contra d’aquesta novel·la, està ben escrita, els personatges ben definits avança d’acord amb l’estructura literària del s.XIX (el narrador és un personatge omniscient: tot ho veu, tot ho sap, tot ho entenc, però que no participa dins la narració), i tot i així, m’he avorrit, sí. Creguin-me, em sap molt de greu, ja que era la primera cosa que llegia d’aquest autor i havia agafat la seva lectura amb molta il·lusió, però..... per molt Balzac que sigui i per molt incapaç que jo sembli, no puc dir una cosa per una altra.

Tota literatura s’ha de contextualitzar si la volem assaborir, si llegim ficció pretèrita amb els codis de narrativa actuals es probable que no la puguem gaudir prou bé i aquest bloc va iniciar aquesta lectura amb aquest criteri i tot i així, m’he avorrit.

Anem a pams. De “cortesanes” en plural com a protagonistes, no, és una sola cortesana que en els darrers anys s’ha redimit i a mig llibre mort, i tot i que és una presència constant no és el personatge que dóna més joc. Ho comento per si de cas cap de vostès espera trobar “traviates”, s’acosta però..... no.

Com ja saben que no m’agrada estendrem més del que cal, no justificaré abastament i fins el cansament les causes d’aquest avorriment, però si haig de resumir-ho en una paraula (i  ja entenc que resumeixo molt) dir que és la reiteració, o la poca economia de les reiteracions. Mirin, a veure si en puc fer entendre, mentre el llegia em recordava aquelles pel·lícules franceses, que no tenen prou a mostrar-nos-la sinó que hi ha un personatge, generalment en off, que t’ho explica i que sol ser força molest - doncs és que si li diguessin al espectador (en aquest cas el lector): per si ets burro i no entens el veus, aquí et poso aquesta veueta que t’ho explica - doncs això és el que pensava. I ja en sabran disculpar la frivolitat, però és així.

En una de les solapes del llibre se’l situa al costat de Proust, no serà aquest bloc qui digui que no, però jo diria que Balzac, detalla i Proust, descriu, que són coses ben diferents.

De tota manera no vull deixar d’assenyalar, que Balzac coneixia la diversitat de la condició humana com queda reflectit en els seus personatges; que fins les primeres dues-centes pàgines, Balzac fa ús d’una ironia molt estimulant que després, incomprensiblement, desapareix; i que amb la revolució francesa encara molt a prop prova d’acostar-nos a les misèries físiques i anímiques de la societat del moment.

Ah! com això ja és massa llarg, ja no parlarem del paper que fem les dones en aquesta novel·la.

Aquest llibre el trobaran a les biblioteques següents:

Catalunya
Diputació de Barcelona (més d’una trentena)
·        Ateneu Barcelonès
·        Biblioteca de Catalunya
·        BALAGUER.Adults
·        BANYOLES.Adults
·        BLANES.Adults
·        CASTELL-PLATJA D'ARO
·        CePSE Fons General
·        CUNIT.Adults
·        FIGUERES.Adults
·        GIRONA-Just M. Casero.Adults
·        GIRONA-Pública de Girona
·        GUISSONA.AdultsFinal del formulario

Ses Illes
Inca

País Valencià
Suèca
Oliva
Vila-real