dimecres, 1 de maig del 2019

FAUST

música: CHARLES-FRANÇOIS GOUNOD
llibret: JULES BARBIER – MICHEL CARRÉ a partir del Faust de Johann Wolfgang von Goethe

Intèrprets:

Faust                           Michael Fabiano
Méphistophélès          Erwin Schrott
Marguerite                 Irina Lungu
Valentin                      Stéphane Degout
Siébel              Marta Fontanals-Simmons
Marthe Schwertlein    Carole Wilson
Wagner           Germán E Alcántara

Director musical         Dan Ettinger

Director d’escena       David McVicar
Director repositor       Bruno Ravella
Director del cor          William Spaulding


Cor i Orquestra del Royal Opera House

30 d’abril de 2019





Ahir vam tornar al cinemes Girona de Barcelona ver veure aquesta producció.

Primer farem un aclariment, Faust és una òpera amb cinc actes que aquest cop, el Covent Garden ha programat els tres primers d’una tirada, pausa, i encabat els altres dos. Aleshores per tal de no haver d’anar xifrant quins són els actes, comentarem primera part (3 actes), segona part (2 actes finals).

Faust és una òpera que com més va, més penso que li sobren 45’, ja que hi ha  preludis, interludis i música que solament té com a finalitat enquibir el ballet, més algunes escenes perfectament prescindibles i  que no contribueixen a fer avançar la trama.

Com ja he comentar en alguna ocasió precedent les òperes franceses fin de siècle, tenen un punt musical de superficialitat i aquesta òpera no n’està absenta, tot i que evidentment no és tota l’estona, però sens dubte l’òpera Faust té un molt bon coixí en la història.

La producció de David McVicar ja té uns anys, és del 2004, i sí, encara és eficaç i encara té prou força, però ja l’hem vista més d’un cop i ha minvat la capacitat de sorpresa.

Començarem pel director musical, Dan Ettinger, qui em va agradar força, va provar de fugir d’aquesta superficialitat que els comentava més amunt i va voler imprimir un to més germànic, segons se’ns va explicar en el reportatge de la pausa, i ho va aconseguir i és d’agrair aquesta nova visió musical.

L’orquestra va respondre bé a les directrius del director i el cor, que sol estar sempre bé, aquest cop i en algun moment no va anar alhora.

I bé... allò que a una servidora li fa més mandra, comentar les veus. Saben... fa mandra perquè servidora prova de trobar gràcies a les veus actuals, i  tot i que moltes no se’ls pot reprovar res, són veus que no emocionen. Les veus cada cop són més estàndards, els vicis són comuns i de vegades has de tirar d’una corda tant curta que s’acaba de seguida.

De Michael Fabiano (Faust) ja n’he parlat algun cop, en la producció d’ahir trobo que ha guanyat molt en la zona mitja, si no és mou d’aquí realment està molt solvent, però quan ha de fer els aguts, aleshores s’espatlla i fa el vici de tants i tants cantants, falset que ens els fan passar per pianíssim i de debò, ja comença a cansar tanta afectació.

No tinc res a objectar a Erwin Schrott (Mephistophéles), la seva veu té volum, és extensa i amb el temps ha guanyat seguretat, ara en aquest moment, és un bon baix i no puc entendre que tenint bones qualitats, de vegades trenqui la línia de cant. Aquí caldria afegit la concepció que Director Repositor i cantant han fet sobre el personatge de Mephistóphele. Mephis.... és un personatge que menysprea l’ésser humà per la seva poca consistència, li coneix les seves febleses i la poca resistència que oposa a tota temptació que el beneficiï (l’ésser humà) i ahir se’ns va mostrar una caricatura del mateix personatge.

És el primer cop que escolto Irina Lingu, qui substituïa la programada en primera instància Diana Damrau, i bé... és una cantant que sap treure profit de les seves facultats, té una veu bonica però no gaire extensa i va fer una Marguerite commovedora.

Stéphane Degout (Valentin) molt, però molt millor a la segona part que a la primera.

Marta Fontanals-Simmons (Siébel) és una mezzo (i ara deixin-me que em posi premonitòria) que quan se li enfosqueixi una mica la veu podrà assolit papers que li permetran millor lluïment.

I insuficients Carole Wilson (Marthe Schwertlein) i Germán E. Alcántara (Wagner).

El llibret aquí.

Video promocional

Fotografies de la producció











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada