BENJAMIN GROSVENOR

PIANO

Palau de la Música Catalana 20 de maig de 2019 Programa: I ·        Robert Schumann (1810- 1856) Blumenstück, op. 19 ·        Kreisleriana, op. 16 1. Ausserst bewegt 2. Sehr innig und nicht zu rasch 3. Sehr aufgeregt 4. Sehr langsam 5. Sehr lebhaft 6. Sehr langsam 7. Sehr rasch 8. Schnell und spielend II Leoš Janáček (1854-1928) ·        Sonata 1.X.1905 1. Predtucha (Pressentiment) 2. Smrt (Mort) Serguei Prokófiev (1891-1953) ·        Visions fugitives (selecció) I Lentamente II AndanteIII AllegrettoXV III Con una dolce lentezza VI Con eleganza VII Pittoresco (Arpa) X Ridicolosamente XI Con vivacità XII Assai moderato IX Allegretto tranquillo XIV Feroce XVI Dolente ·        Vincenzo Bellini (1801-1835) – Franz Liszt (1811-1886) o   Réminiscences de ‘Norma’

A totes aquelles persones que estan llegint aquest comentari (gràcies) els haig de dir que ja no sé que pensar de la meva oïda, perquè entre ella i el públic en general hi ha serioses discrepàncies.

Benjamin Grosvenor (26 anys) i que els 11 anys ja va guanyar el seu primer premi important, és un pianista com n’hi ha d’altres, com ho són la nova fornada de pianistes: cap personalitat, molta pirotècnia i malabarismes digitals (de dits), però cap subtilesa, cap matís, d’aquí-aquí s’abraonen amb el piano, el piquen tant fort que servidora pensa que un dia els saltarà una tecla i els deixarà bornis i d’aquí-aquí fan un pianíssim, tot això com una muntanya russa. Afegint que sense comprendre gaire allò que estan tocant. Toquen igual Schumann que Prokofiev.

I creguin-me, no em fa cap alegria ser destroyer. Què més m’agradaria a mi que venir aquí exultant i comentar que ha estat un bon concert (crec que la meva butxaca ho estaria més, de contenta), però no és així. No descarto tenir la oïda atrofiada d’haver escoltat tants pianistes (vius i morts) ni tampoc d’haver esdevingut una vella xaruga i rondinaire, però, honestament, descarto aquestes dues possibilitats, de mil a mil, ens arriba un pianista que ens deixa un bon record. En concets com el d’avui, recordo un pianista que va portar Maria Joao Pires (em penso que era alumne seu), que el va deixar sol i va ser una festa i va millorar la mestra. Em penso que no li ha dut més.

Bé... la temporada vinent, en el cicle de piano, ens venen, sobre el paper, bons pianistes. Ho anirem comentant.

Passin un bon dia.