diumenge, 16 de desembre de 2018

LA TRAVIATA


Música: GIUSEPPE VERDI
Llibret: FRANCESCO MARIA PIAVE a partir de la novel.la La Dama de les Camèlies d’Alexandre Dumas

Intèrprets:

Violeta Valery                 Diana Dmarau
Alfredo Germont           Juan Diego Florez
Giorgio Germont           Quinn Kelsey
Flora                                Kirstin Chávez
Baron Douphol               Dwayne Croft
Dr. Grenvil                      Kevin Short
Marquès d’Obigny         Jeongcheol Cha
Annina                            Maria Zifchak
Gastone                          Scott Scully
Giuseppe                        Marco Antonio Jordão
Missatger                       Ross Benoliel

Director d’escena           Michael Mayer
Director musical            Yannick Nézet-Séguin

Cor i Orquestra del Metroplitan de N.Y.

15 de desembre de 2018

Giuseppe Verdi


Ahir vam tornar al cinemes Comèdia de Barcelona per seguir la temporada d’òpera del Metropolitan de Nova York.

Aquesta Traviata sí la conservarem a la memòria i no solament per les veus, que també, sinó sobretot per la direcció de Yannick Nézet-Séguin. Va dirigir de manera esplèndida. Una direcció plena de matisos, acurada en els detalls i de calat profund i dramàtic sense carregar les tintes. Sí, aquest cop penso que cal exagerar en els adjectius perquè orquestra i director tenen una gran responsabilitat en l’èxit d’aquesta Traviata.

Yannick Nézet-Seguin és el nou director musical del Metropolitan i ja el públic l’adora, un públic que sempre és molt agraït i expansiu en les seves manifestacions, però que en aquest cas i de moment queda plenament justificat.

Aquesta nova producció de La Traviata la signa el director d’escena Michel Mayer. Un sol ambient per a tots tres actes però que esta imaginada de manera que en tots tres es notin les diferencies espaials, ja que Mayer dissenya uns ornaments murals, con si fossin una imaginada segona paret que permet empetitir aquest ambient per fer-lo més íntim i càlid. Veuran és molt difícil d’explicar, però en tot cas és força resolutiu. Alhora, el llit d’amor i de mort és sempre present i Mayer el situa al bell mig del escenari, com una presència de la mort de Violeta indefugible i que des que s’alça el teló ja sabem que Violeta morirà.

Quan les veus.

Diana Damrau i Juan Diego Florez van estar alçada vocal del seus papers.

Diana Damrau va començar amb la veu freda, fins i tot en l’ària Sempre Libera ens va fer patir una mica però va anar a més i va culminar en el tercer acte. Però cal afegir, que és el primer cop que vaig a Diana Damrau imprimint tanta veritat dramàtica sobretot en el moment que per a mi és el més difícil de tota l’obra: l’Amami Alfredo, que va o van (amb el director d’escena) resoldre amb solvència.

Tenia moltes ganes de veure a Juan Diego Florez en el paper d’Alfredo Germont, cantant que m’agrada molt més ara que quan feia aquells aguts desafiants. La veu més ample i més madura li permet assolir aquest paper sense dificultats. Per a una servidora va ser qui ho va fer millor des el primer moment. La seva línia de cant per aquest paper estaria més aprop d’Alfredo Kraus (amb el seu permís) que amb la de Plàcido Domingo, per entendre’ns. Em va agradar molt Juan Diego Florez.

Quinn Kelsey, que em va agradar força a la darrera Aída del Metropolitan, ja comentada en aquest bloc, ahir no em va agradar tant, hi havia moment que semblava que tingues la veu enrogallada, això no vol dir que no cantés bé i  amb solvència, solament que ahir va esvair una mica les meves expectatives.

Pel que fa a la resta d’intèrprets tots van estar, vocalment, força dignes si de cas remarcar la Flora de Kirstin Chávez i de Kevin Short en el paper del Dr. Grenvil.

La sinopsi aquí.

Programa de mà del Metropolian aquí.

Fotografies de la producció:






Videos promocionals:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada