diumenge, 8 de gener de 2017

NABUCCO




Música: GIUSEPPE VERDI
Llibret: TEMISTOCLE SOLERA

Intèrprets:

Abigail                 Liudmyla Monastyrska
Nabucco             Plácido Domingo
Fenena                Jaime Barton
Ismaele               Russell Thomas
Zaccharias          Dmitry Belosselskiy
Anna                    Danielle Talamantes
Sacerdot             Sava Vemic ́
Abdallo                Eduardo Valdes

Direcció musical              James Levine
Direcció d’escena            Elijah Moshinsky

Cor i Orquestra del Metropolitan de N.Y.
07 de gener de 2017



Nabucco és una òpera que no he sabut mai que em volien explicar: si la conversió dels babilonis a la fe judaica, si la història de Nabucco, si la rivalitat entre germanes o la traïdoria i aquesta és la que més m’interessa.

A Nabucco tothom és deslleial. Ismaele traeix el seu poble, Israel, per amor a Fenena, filla legítima del rey babiloni Nabucco. Abigail, l’altre filla de Nabucco però que després sabem que és filla d’esclaus i enamorada també d’Ismael, traeix Nabucco per tal d’aconseguir el tro de Babilonia. Fenena traeix al seu poble babiloni per amor a Ismael i es converteix a la religió de Judea. Nabucco traeix el déu pagà Baal, amb la seva conversió al judaisme arran d’un mal són (literal) i finalment, El Déu dels Jueus abandon a el poble d'Israel i els deixa en mans dels seus conqueridors, els babilonis. Si no fos per aquest safareig, per a una servidora, Nabucco tindria poc interès, honestament, per molt que darrera hi hagi la música de Verdi, amb moments molts brillants  i d’altres d’anar passant.

Però no podem oblidar que el Va Pensiero del cor, abastament conegut, el van adoptar els italians en el decurs del Risorgimento, sobretot el Oh! Mia Patria , és a dir que probablement en el moment de la seva estrena aquesta òpera tenia unes ressonàncies de elidida comprensió entre el públic.



Quan a la representació d’aquests dies al Metropolitan, comentar que la producció, si la memòria no em falla, és de l’any 2001 (si ja té uns anys), però llevat del vestuari que amb uns retocs hagués millorat, sobretot el de Nabucco, la resta continua essent eficaç:  un sol mòdul central que gira segons l’escena que s’hagi de mostrar.

Haig de dir que el director James Levine no ha estat mai un director amb el qual sintonitzés i després de tants anys, veia difícil que ahir la cosa canviés, i no va canviar. Sempre l’he trobat un director eficaç, eficient, atent però epidèrmic. L’orquestra i el Cor com sempre bé.

Les veus:

Dmitry Belosselskiy (Zaccharias). En la seva primera intervenció (és qui obra l’òpera) no va estar bé, amb dificultats entre els baixos i els aguts. Posteriorment va millorar.

Liudmyla Monastyrska (Abigail). Tenia moltes ganes de veure i escoltar a aquesta soprano (però sense expectatives, servidora ja no posa expectatives enlloc), i no va acabar de quallar. Abigail és un paper difícil. Aquesta cantant evidentment no va fer cap esgarip però tampoc va excel·lir en aquest paper.

Jaime Barton (Fenena). Va cantar amb convenciment i prou bé el seu paper, però no crec que perduri en la meva memòria.

Plácido Domingo (Nabucco). Una pena que aquest cantant no s’ho sàpiga acabar. Tant bé que havia cantat com a tenor i tant anònim en els seus papers de baríton que s’entesta a regalar-nos darrerament.

Russell Thomas (Ismaele). He deixat aquest cantant, que no té el paper més important de l’òpera, pel final perquè va ser qui més em va agradar fins el punt que em vaig passar l’òpera esperant les seves intervencions, sobretot en contrast amb la resta de primeres figures.

Quan a la resta de cantants prou bé, cap remarcable, però que ajuden al conjunt de la representació.

La sinopsi aquí. Poden triar idioma.

El llibret aquí.

Fotografies





Videos