dimecres, 4 de novembre de 2015

CECILIA BARTOLI



Cecilia Bartoli, mezzosoprano
I Barocchisti
Diego Fasolis, director


 Palau de la Música Catalana
 05/11/2015
Programa:

I

Antonio Vivaldi:

Ouverture in C major from "Farnace"

  • Gelosia, tu già rendi l’alma mia. Aria of Caio from "Ottone in Villa"
  • Sol da te, mio dolce amore. Aria of Ruggiero from “Orlando furioso”
  • Agitata da due venti. Aria of Costanza from "Griselda"
  • Concerto Alla rustica in G major for Strings, RV 151
  • Gelido in ogni vena. Aria of Farnace from "Farnace" 
  • Sventurata navicella. Aria of Leocasta from "Giustino"

Hermann Raupach:

  • March from “Altsesta” 
  • Иду на смерть (Idu na smert) Aria of Altsesta from „Altsesta“
  • O placido il mare. Aria of Laodice from “Siroe, re di Persia”


 
II

Baldassare Galuppi: 

  • Ouverture from "Iphigenia in Tauride" 

Francesco Domenico Araia:

  • Pastor che a notte ombrosa. Aria of Demetrio from "Seleuco"

Johann Adolf Hasse: 

  • Ouverture from “La Clemenza di Tito”
  • Se mai senti spirarti sul volto. Aria of Sesto from “La Clemenza di Tito" 
  • Vò disperato a morte. Aria of Sesto from “La Clemenza di Tito”

Francesco Domenico Araia:

  • Ouverture from “Bellerofonte"

Nicola Porpora:
Nobil onda. Aria of Adelaide from "Adelaide" 


Ahir van poder gaudir novament del virtuosisme i de la pirotècnia de Cecilia Bartoli. Però anem a pams.

Primerament dir que totes les obres del programa eren d’una exquisidesa inqüestionable com sol passar en la música barroca, amb perles que ahir gràcies a tots els intèrprets vam poder assaborir.

El mestre Diego Fasolis fa una direcció picada, sensible, deixant al descobert les sonoritats de tots els instruments i sense concessions. Quins potser no van respondre tan bé va ser I Barocchisti, els quals en algun moment es van desajustar, però res remarcable i  no va influir gens en el resultat final de la vetllada.

I ara, per descomptat, la Bartoli. Abans d’iniciar el concert el director del Palau, Joan Oller, auncià que la cantant arrossegava un constipat de feia dies que encara no havia guarit del tot però que en deferència al públic (i que estava tot, però tot, venut- això ho dic jo no el Sr. Ollé -) cantaria. Mal m’està dir-ho, però aquest anunci a servidora no la va preocupar gens, Cecilia Bartoli té prou recursos per a sortir-se’n amb suficiència. I així va ser. Va cantar amb una tonalitat més greu de quina li és habitual i en algun moment en acabar la frase quedava una mica ofegada, dic això per dir alguna cosa, ja que aquestes petiteses solament van succeí en alguna ària de la primera part doncs la segona va cantar  com ella sap i sense que nosaltres hi tinguem res a dir. El virtuosisme de Cecilia Bartoli, penso, és indiscutible.

Cal afegir uns detalls que encara ens la fan més apreciada. Durant uns minuts cantà i mostrà les seves agilitats vocals dirigint-se al públic que seia a les graderies d’orgue del Palau i d'esquena els assistents de la sala, són seients que per les seves característiques tenen un preu més econòmic però Ella va tenir en compte aquest públic, aquest bloc aprecia molt aquests gestos. El segon detall va ser en el temps de les propines. Si miren el segon video de més avall veuran com instrument i cantant juguen o fan un pols de filigranes sonores, en aquest video ella les imita totes, però ahir com no estava al cent x cent el darrer, que era com si l'instrument derrapés i li ho va posar tan difícil que ella se li acostà i li dóna la mà felicitant-lo. Bé... ja ho poden veure en el segon video que els deixem.

Aquí no coneixem personalment Cecilia Bartoli, com molt bé poden imaginar, però gosem dir que ahir van tenir, novament,  una gran cantant, una intèrpret que no menysté cap mena de públic i una persona càlida i cordial.

Aquest concert no crec que l’oblidem els qui vam ser.

Això mateix vam veure i escoltar ahir:

Porpora;  Nobil Onda
Raupach: O placido il mare