diumenge, 8 de novembre de 2015

BENVENUTO CELLINI


BENVENUTO CELLINI
Música: Hèctor Berlioz
Llibret: Léon de Wailly i Auguste Barbier

Intèrprets:

Benvenuto Cellini      John Osborn
Teresa                        Kathryn Lewek
Giacomo Balducci      Maurizio Muraro
Fieramosca                 Ashley Holland
Papa Clemente VII     Eric Halfvarson
Ascanio                      Lidia Vinyes-Curtis
Francesco                   Francisco Vas
Pompéo                      Manel Esteve
Hostaler                     Antoni Comas


Director musical        Josep Pons
Director d’escena      Terry Gilliam

Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Directora del cor        Contxita Garcia

08/11/2015



Bé... doncs ja hem vist Benvenuto Cellini, aquesta producció dirigida per Terry Gilliam i anunciada a bombo i plateret.

Benvenuto Cellini, en la seva vessant musical, no podem dir que sigui una òpera que ens deixa sense alè. A criteri d’aquest bloc és una òpera una mica irregular, que en algun moment sembla un pastitx i d’altres d’un lirisme força notable, però que no va gaire més enllà de l’epidermis. No cal que els digui que aquesta òpera no és una biografia del famós escultor o diguem-ne que es pren les seves llicències. D’entrada, el personatge femení, en les memòries de Cellini no existeix i el que sí és cert és l’encàrrec del Papa i que Cellini va fer Perseu que està a la Piazza de la Signoria de Florència i poca cos més, la resta ficció o excusa per fer una obra lírica.

Avui començarem per les veus. Vostès que tenen la amabilitat de seguir aquest bloc ferien bé de contrastar altres opinions, si és que encara no ho fan, ja que començo a pensar que servidora és sorda o camí de ser-ho en el sentit que, si no vull fer sang, no tinc gaire cosa a comentar. John Osborn té una veu maca , afronta força bé els aguts però sense cos. I la soprano Kathryn Lewek, tot i que la segona part ha cantat millor que la primera, no puc dir, ni de lluny, que tingui una bona veu ni una veu bonica, a criteri d’aquest bloc una cantant força anodina. Maurizio Muraro és un baix que tampoc romandrà a la nostra memòria. Ashley Holland de vegades li tremolava la veu, Eric Halfvarson, de qui van assenyalar en una entrada anterior que no estava en les seves millors condicions, hem notat que ha recuperat bona part de les seves virtuts, no obstant si bé no mostra fatiga si una veu amb un cert envelliment, tot i així superior,  sense llençar coets, a la resta del repartiment. Lidia Vinyes-Curtis, té una veu prima i una mica cridanera, però ha cantat amb convenciment. La resta de cantants, comprimaris habituals del Liceu, en el marc dels papers que se’ls encomana no fallen mai.

Pel que fa a l’orquestra i al seu director, Josep Pons, hem trobat que sense estar brillants han tocat i dirigit molt correctes i de manera força eficaç. Qui sí ens h agradat és el cor, el qual com més va, canten millor.

I anem ara per la producció de Terry Gilliam de qui se n’ha fet tanta publicitat que fins i tot en un diari va sortir BENVENUTO CELLINI “de” Terry Gilliam com si fos ell l’autor. Hi ha directors que tenen una creativitat tan exuberant que els és molt difícil posar fre, Terry Gilliam n’és un sumat que aquest director té tot un imaginari oníric important que se’ns fa una mica difícil poder-lo seguir. La producció ens ha agradat i si la recordarem serà possiblement per la producció, però és tan rica en elements que acaben per passar per davant de l’òpera, de tota manera hem trobat a faltar el plus que Berlioz no li va saber donar i és com mostrar el personatge principal, ja que Gilliam s’encomana del compositor i se’ns ensenya un personatge pla, que solament en la darrera mig hora final se’l veu preocupat per la seva obra, el seu Perseu, també són plans la resta  figures que configuren l’obra.

El llibret aquí.

Fotografies de la producció






I ara els vídeos: