diumenge, 20 de setembre de 2015

CATALUNYA MÚSICA

Publicat el núvol 17 de setembre de 2013

http://www.nuvol.com/opinio/carta-oberta-a-xavier-garcia-albiol/



Carta oberta a Xavier Garcia Albiol

/ 17.09.2015
Com recordareu, el candidat del PP a la presidència de la Generalitat de Catalunya ha declarat aquesta setmana la seva intenció de tancar diversos canals públics catalans, radiofònics i televisius. Entre d’altresCatalunya Música.
Xavier Garcia Albiol
I no m’he pogut estar d’escriure a l’exalcalde de Badalona aquesta carta oberta:
Distingit senyor, llegeixo amb perplexitat la seva intenció de, si arriba a la presidència de la Generalitat, tancar diversos canals públics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Entre d’altres, Catalunya Música. Deixant de banda la meva vinculació a aquesta emissora com a col·laborador que en sóc des de fa catorze temporades al capdavant d’un modest programa dedicat a l’òpera els diumenges a la tarda, abans de formar-ne part jo era oient habitual d’aquest canal del grup d’emissores de Catalunya Ràdio.
Vostè diu que hi ha altres canals destinats a la música. Certament, però cap de públic dedicat a aquella música que malanomenem clàssica. I que ho fa en una llengua que és la nostra i també la seva. A no ser que, quan diu que hi ha altres canals, es refereix a Radio Clásica, una emissora espanyola que ofereix els seus continguts en castellà i, per cert, amb uns índexs d’audiència molt exigus a casa nostra, en comparació a les desenes de milers de Catalunya Música, que vostè segurament desconeix a jutjar per les seves declaracions, i que demostren un menyspreu total per la feina feta durant els 28 primers anys d’existència de Catalunya Música. Un canal que és l’únic català que forma part de la Unió Europea de Radiodifusió, a través de la qual projectem els nostres artistes, les nostres orquestres, les nostres formacions de cambra.
A Catalunya Música tenim una funció pública, mitjançant la qual hem après a perdre la por al segle XX, a escoltar solistes, a preludiar els matins, assistir a concerts celebrats a l’altra punta de món, a escriure notes de clàssica, a passar tardes d’òpera, a guiar-nos amb l’orquestra i a explicar històries de l’òpera, a brindar amb cava amb jazz de fons, a acariciar violins vermells davant d’una pantalla de cinema, i a pensar que només hi falten ments obertes que entenguin que el nostre és un servei públic que informa, que forma i que il.lustra, amb professionals preparats i vocacionats, que creiem en la feina que fem perquè ens sentim amb la responsabilitat de fer arribar als nostres oients unes músiques i uns contextos que ens ajuden a ser una mica més cultes, rics, lliures, desvetllats i feliços, com deia el poeta de Sinera.
Els de la clàssica, senyor Albiol, som gent pacífica i, com diu la cançó, no ens agrada cridar. Però sí que ens sabem defensar. Amb arguments molt més sòlids que els seus, perquè ens avala un patrimoni, el musical, que forma part d’un substrat cultural que rebenta fronteres geogràfiques, ideològiques, religioses i idiomàtiques. Si a vostè no li agrada la música, no hi podem fer res. Però no impedeixi que el servei públic exemplar que fem en un canal que estimem vagi fent el seu curs, en un context de migradesa cultural com el que malvivim de fa anys. La música no ens fa rics, però possiblement sí millors persones.
Amb tota cordialitat,