LA DONNA DEL LAGO

LA DONNA DEL LAGO Música: GIOCCHINO ROSSINI Llibret: Andrea Leone Tottola Intèrprets: ELENA Joyce DiDonato GIACOMO V Juan Diego Flórez MALCOLM GROEME Daniela Barcellona SERANO Eduardo Valdes DUGLAS D’ANGUS Oren Gradus RODRIGO DI DHU John Osborn ALBINA Olga Makarina BERTRAM Gregory Schmidt Director musical: Michele Mariotti Director escènic: Paul Curran Metropolitan de Nova York 14 de març  de 2015

Una nova producció del Metropolitan emesa en directe des els cinemes Icàcia de Barcelona.

La Donna del Lago és una òpera de Rossini que mereixeria estar més present en el teatres d’òpera, no és una òpera desconeguda però si que essent una de les més aconseguides d’aquest compositor s’hauria de programar més sovint.

I avui cal dir que els cantants han estat immillorables i en algun cas més enllà i tot, però anem a pams i començarem per allò que no ens ha agradat. I què no ens agradat? La producció, això de les produccions, noi, sí és un problema de difícil solució, aquesta no és ni tan sols extravagant, és anònima, avorrida, sense suc ni bruc i fins i tot hi ha resolucions escèniques que freguen el ridícul, no perdem més temps.

El Director, la Orquestra i el Cor força bé i encomanats per les veus dels cantants. La representació ha anat creixent gràcies els intèrprets, ha començat bé, ha anat a més i ha acabat amb festa. I què ho ha fet possible? doncs atenent la frivolitat que caracteritza aquest bloc diria que la “rivalitat” entre dos cantants de la mateixa corda i que haguessin pogut bescanviar els seus papers sense cap mena de problema, Juan Diego Florez i John Osborn, tenors lírics, i és que JD Florez ha cantat i demostrat que qui mana és ell, ho ha posat tot i ha cantat com fins ara aquest bloc encara no l'havia vist. En ocasions anteriors havíem comentat que tot i reconeixent-li tots els mèrits, els trànsit d’arribar a l’agut era massa brusc, però la veu li ha madurat i se li ha eixamplat  i allò que ens resultava molest ha desaparegut i probablement en el futur podrem gaudir molt  d’aquest cantant, tot això no s’ha d’interpretar en detriment de John Osborn qui ha cantat molt bé i que probablement, si no s'espalla, en sentirem a parlar.

Daniela Barcellona és una bona mezzo, amb una veu molt bonica, però avui ha optat per la intencionalitat alhora de cantar i ha estat un encert, ja que les seves àries han guanyat molt en expressivitat.

Pel que fa Oren Gradus, és un bon baix, sense una veu gaire personal però que ha sabut estar a l’alçada de la resta de l’elenc que els reitero ha estat molt alt.

I finalment Joyce DiDonato, no fa pas gaire a arran de la seva interpretació al Liceu de Maria Stuarda, aquest bloc ja va comentar que la seva veu estava canviant i avui ho hem pogut comprovar, se li ha enfosquit i ha pogut cantar el paper d’Elena amb molta solvència, a l’ària final s’ha sentit segura amb la seva veu i ha fet que l’òpera avui acabés en estat de festa. A la pausa, mentre parlava amb l’hoste d’avui, Patrícia Racette, ja ha anunciat que no tornaria a cantar La Cenerentola cosa que li aplaudim, doncs el gir que ha fet la seva veu li pot permetre de fer altres papers i nosaltres que els puguem gaudir.

La sinopsi de l'òpera aquí. 

video promocional: