diumenge, 11 de gener de 2015

MARIA STUARDA


MARIA STUARDA
Música: Gaetano Donizetti
Llibret: Giseppe Bardari

Intèrprets:

Elisabetta                   Sílvia Tro Santafé
Maria Stuarda                        Joyce diDonato
Roberto Leicester      Javier Camarena
Giorgio Talbot                       Michele Pertusi
Lord Giuglielmo Cecil            Vito Priante
Anna Kennedy                       Anna Tobella

Director d’escena      Patrice Caurier
                                   Moshe Leicer

Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu
Director musical        Maurizio Benini
Director estable del cor  Peter Burian



Ahir vam estar de festa el Liceu, no diré que fos festa grossa però els defectes que se li poden atribuir a aquesta producció queden superats amb escreix pels resultats finals.

Començarem per l’escenografia. Aquest bloc admet que els anacronismes escènics no li agraden gaire, fan perdre la unitat de to, aquesta producció no és una excepció, però també és cert que tot i una certa irregularitat, els directors escènics van tenir encerts, algun fins i tot remarcable, que cal valorar.

Desprès parlarem de les veus, però si la festa va ser reeixida sens dubte i té molt a veure el director musical Maurizio Benini, molt atent a allò que passava a l’escenari però també atent a fer lluir l’orquestra i aconseguint que la partitura de Donizetti fos brillant. La presència d'un nou director del cor ja és nota, el cor llueix un altre timbre, ni millor ni pitjor (de moment), solament que ens hi haurem d'acostumar.

Tchan.... les veus. Bé.... ara em posaré estu(penda) i llepafils, tot i que haig de reiterar que el resultat final va ser de festa, petites coses que cal assenyalar.

Anna Tobella va defensar prou bé el seu paper. Michele Pertusi i Vito Priante (Baix i Baríton) van cantar molt bé, res a dir de cap dels dos. Javier Camarena, “el tenor líric del moment”; servidora encara no havia tingut ocasió de veure’l en directe i tot el que coneixia d’aquest cantant era per internet i el que havia vist i sentit m’havia agradat força, així doncs anava amb el millor del meu esperit per tal que m’agradés i no és ben bé que em decebés és que tot i fer-ho bé ens trobem, novament, amb l’exaltació d’un cantant que encara li queda una mica, però que el públic amb aquest afany dels darrers anys d’apuntar-se a qualsevol novetat i cremar-la de seguida, enalteix un (o una) cantant sense que hagi fet un pòsit de maduresa, no creguin que això passa solament el Liceu, aquesta és una epidèmia que afecta els públics de tots els teatres d’òpera; cal esmentar que Javier Camarena és d'una gestualitat escènica ua mica tronada que hauria de revisar. I les dues reines, en tots els sentits, Sílvia Tro Santafé va començar una mica insegura però de seguida és va posar en el paper i va oferir una molt bona Elisabetta, servidora va quedar fins i tot impressionada, mostra de com una carrera sense estridències i sense interferències mediàtiques porta a una maduresa vocal de qualitat i finalment Joyce diDonato, cantant molt estimada en el Liceu, també molt apreciada en aquest bloc, no obstant ahir ja vam trobar a faltar aquelles modulacions tan agradables a l’oïda i que eren segell de la cantant, això no significa que no cantés bé, ens el contrari, molt bé com a Maria Stuarda.

Ah! l’òpera..... veuran és que elsgustosreunits.cat té una flaca amb Donizetti, i gairebé li agrada tot d’aquest autor.

El llibret aquí.


Fotos de la producció:





Fragments de l’òpera, tot i que no d’aquesta producció:

Figlia impura di Bolena
parli tu di disonore?
meretrice, indegna e oscena
in te cada il mio rossore
profanato il soglio inglese
vil bastarda
dal tuo pie


com el de dalt però millor


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada