divendres, 9 de gener de 2015

CHARLIE HEBDO 2



Avui els faré partícips d’uns pensaments que em desassosseguen, no gaires perquè servidora fora del kavaret no pensa gaire, i la neurona que em queda està fatigada i ja m’avisa que pensi poc, que es cansa, però m’agradaria compartir els pocs pensaments que tinc, els quals evidentment no estan obligats a llegir.

Arran dels fets a París, el món musulmà occidental, visquin on visquin aquests musulmans, han emès comunicats condemnant aquest…… (encara no sé com dir-ne), a Barcelona també.

A França ja han atacat mesquites, malhauradament aquesta és la resposta que els no musulmans sabem donar, però no em voldria desviar del tema, servidora es demana perquè tota la comunitat musulmana més o menys assimilada a qualsevol país s’ha sentit obligada a fer visible la seva disconformitat amb el fets i les morts de Charlie Hebdo? És perquè donem per fet, nosaltres els occidentals i la  majoria d’educació cristiana que tots els musulmans són iguals?

Avui, dia 09 de gener, Pilar Rahola en el seu article a La Vanguardia entre les reflexions que feia n’hi ha una que voldria destacar, assenyalava la columnista que no hem d’oblidar que els jihadistes han mort molts més musulmans que membres d’altres comunitats.

No és que servidora sigui una defensora muslim, no o no només, sinó que el que em pertorba és la possibilitat que s’engegui una cacera indiscriminada, però també entenc allò que exposa Pilar Rahola en el seu comentari que mentre no siguem conscients que el jihadistes, que no vol dir els musulmans, ens han declarat una guerra a mort tot això és de difícil solució. 

Evidentment aquest bloc no té ni la solució ni la resposta, prou feina té elsgustosreunits.cat amb la independència de Catalunya.

I ara m’hauran de disculpar perquè haig de seguir assajant el Fumando Espero, estrena absoluta aquesta nit en el kavaret, cançó que acabarà amb mi, doncs servidora no fuma i haig de sortir amb un puro a l’escenari, però això a l’amo del local no li ha sortit de franc, li he dit que ho posa un lletreret a la porta que digui JE SUIS CHARLIE o servidora no canta amb puro. Ha accedit, l’home també està commocionat.