diumenge, 20 de juliol de 2014

LA TUNA

Senyores i senyors....... servidora pot assegurar d'una manera fefaent que la matèria és transforma, jo en sóc una prova, servidora a l'estiu no és persona, no, servidora a l'estiu és transforma en alguna altra cosa que encara no han sabut definir els que hi entenen d'aquestes coses, però de manera desinteressada puc oferir a la ciència i sense marge d'error que la causa d'aquesta modificació és el sol, aquest sol d'estiu que espetega les pedres (bé... això no encara, però ja va venint) i que a una servidora la deixa ben estabornida. 

Conscient que sóc un cas d'estudi, cedeixo la meva metamorfosi estiuenca a la ciència, del preu en podem parlar però de ben segur que arribarem a un acord (no home....... (o dona), de franc, no).

I bé, tot això ve a tomb perquè m'entre m'arrossegava (ja els he dic que amb la canícula no sóc persona i servidora no camina, s'arrossega), doncs això, mentre m'arrossegava pel carrer Portal de l'Ângel de Barcelona, els dos ulls que encara em quedem s'han alçat en veure aquestes noies vestides tant formals i sobretot tant tapades, mitges i tot,






cantant i movent-se a compàs amb una alegria!!!!!

I és que aquestes jeunes filles són portugueses, són:


sí, llegeixen bé.... de Coimbra


I servidora vol imaginar que una ciutat cosmopolita és això: que  unes universitàries de Coimbra (Portugal)  facin música al carrer Portal de l'Àngel de Barcelona, cantant fados i d'altres cançons boniques mentre proven de vendre un cd els mirons (i mirones) que allà hi érem, per autogestionar-se un  viatge, una vol imaginar que aquest és turisme que li agradaria veure tots els dies de l'any.

I no se m'emocionin, que me'n torno de vacances, espero tornar convertida en persona de nou.