AGRIPPINA

Agrippina REPARTIMENT Agrippina Sarah Connolly Nerone Malena Ernman Poppea Danielle De Niese Claudio Franz-Josef Selig Ottone David Daniels Pallante Henry Waddington Narciso Dominique Visse Lesbo Enric Martínez-Castignani DIRECCIÓ MUSICAL Harry Bicket DIRECCIÓ D’ESCENA David McVicar COPRODUCCIÓ Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel•les) / Théâtre des Champs Elysees (París) Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 24 de novembre de 2013

Segons la web del teatre del Liceu Agrippina és:

Divines i poderoses

Agrippina de Händel és una òpera molt sofisticada i urbana, àgil, trepidant, plena d’acció. Una comèdia brillant sobre la futilitat ridícula del poder, sobre com aconseguir-lo i com mantenir-lo i perdre’l. El sexe és un instrument utilitzat per les dones per controlar els homes, fins a fer-los caure dins de les seves xarxes i així accedir a un poder que els està vedat. La producció manté l’esperit original del llibret de Grimani –una farsa sobre la decadència–, però situant-lo en un espai abstracte i simbòlic, dominat per l’escala coronada pel tron imperial. Un element escenogràfic potent que il•lustra la idea central d’aquest muntatge, com ho fa l’aparició significativa de la imatge de la lloba que simbolitza el poder etern de Roma.

Tot i que potser en essència és així, amb el personatge d’Agrippina, ben igual que Lady Macbeth, són elles que haurien de tenir el poder i no els seus marits, són elles les més adequades i no els seus companys que estan dotats per ben poca cosa.

Dit això, pel que fa l’òpera de Handel, està farcida d’un seguit d’àries per a tots els papers de molta qualitat i honestament no sabria quina triar, ja que el compositor els ha donat a tots i totes unes àries molt boniques.

Referent a les veus, la valoració de conjunt ha estat força satisfactòria, però indubtablement les veus més reeixides han estat les senyores: Sarah Connolly (Agrippinia) i Malena Emman (Nerone) han estat molt convincents en els seus papers, i Danielle de Niese (Poppea) ha defensat molt bé la Poppea frívola i coqueta però no prou la Poppea que vol la revenja. La part dels senyors no ha estat tant homogènia i alguna veu, a criteri d’aquest bloc, no és gaire apropiada per aquest repertori. Assenyalar, i no positivament, a Dominique Visse, qui de fa temps ja mostra una veu seriosament perjudicada, una pena,  doncs havia estat un contratenor apreciable, i sap greu veure cantants que no saben quan és el moment de tancar un període i encetar-ne un altre.

El sempre eficaç director Harry Bicket ha fet una bona tasca amb els músics de l’orquestra del Liceu, els quals, no essent el seu repertori habitual, s’hi han esmerçat, no obstant no s’ha pogut evitar alguna descoordinació entre el fossar i l’escenari.

Quant a la producció, David McVicar ha actualitzat l’acció i li ha quedat molt bé, amb idees molts eficients.

El resum argumental, clicant aquí

Imatges de la representació al Liceu:

Videos de la producció del Liceu, però amb d’altres cantants, llevat de Malena Emman que repeteix, aclarar que vists aquests videos em penso que el que ens ha ofert avui al teatre del Liceu és igual d’acceptable, quan a veus.