dissabte, 18 de juny de 2011

WINTER'S BONE



Faig poques entrades de cinema en aquest bloc, de fet, només n’he fet dues, de pel·lícules en veig, però veuran sovint em passa que un cop vista la pel·lícula (sempre estem parlant de pel·lícules en cartellera) penso que no cal ni que vostès ni jo hi perdem cinc minuts, injust ? segons es miri, no m’agrada ser destructiva i sovint el caire que tindria un comentari consignat en aquest bloc no superaria ni el suficient. Com sempre, no cal que tots hi estiguem d’acord amb aquest criteri.

De tota manera no tot el que s’estrena és insalvable, sortosament de vegades hi ha pel·lícules molt interessants, i aquesta del títol n’és una.

A Winter’s Bone la veritable protagonista és la natura, el medi natural on és mouen els personatges. La natura, en la seva vessant més feréstega i sense concessions, és qui determina tots els comportaments. Alhora, tot i ser una natura esquerpa és qui també embolcalla els qui hi viuen.

És una pel·lícula on els sentiments hi són, però cap dels personatges sap com manegar-los, no és que els facin nosa, solament és que no saben com els han de gestionar però que suren amb discreció i sense haver-los de verbalitzar.

Com no sóc cap entesa, els diré que he trobat apropiat el temps narratiu, la capa gris metàl·lica de la fotografia i tots els actors i actrius molt adequats en els seus personatges.

La fitxa i informació sobre Winter’s Bone a la xarxa. Una possibilitat és:http://www.imdb.com/title/tt1399683/