diumenge, 27 de març de 2022

MANUEL DE PEDROLO 2

  PROPÒSIT DE LA LLENGUA

 

A Antoni M. Badia i Margarit Barcelona, 11 de març de 1985

 

Sr. Antoni M. Badia i Margarit

President de la Comissió Organitzadora del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana

 

Distingit senyor:

 

He rebut la lletra que, en la vostra condició de president de la Comissió Organitzadora del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, m’heu adreçat per a demanar-me que vulgui formar part de la Comissió d’Honor. Acompanya aquesta car- ta la relació de noms que he llegit amb sorpresa.

Seré molt breu i molt clar. En aquesta Comissió d’Honor compto trenta-nou persones, entre les quals hi ha només una dona. És que tan sols la consellera de Cultura del Consell Insular de Mallorca és digna de figurar-hi? Seria ridícul pretendre- ho. Observo així mateix que en la seva immensa majoria es tracta de gent amb càrrec, la qual cosa donarà al Congrés una imatge desfavorablement oficialista. També m’estranya l’absència d’estudiosos estrangers de la nostra llengua. No és una mica sorprenent en un Congrés que vol ser internacional? En el primer, l’any 1906, n’hi havia...

 

No em sembla pas més encertada la llista de les persones que han de formar part de la Presidència d’Honor. Per exemple: Què hi fa, aquí, el senyor François Mitterrand) és un catalanòfil? No ho crec pas. En canvi és copríncep d’Andorra. Però que ens importa si el president de la veïna república ha declarat algun cop, sense embuts, que mai no tolerarà que sigui troncada la “unité” francesa? Algú que pensa en termes d’unitat a la manera espanyola; algú que , sigui a despit del seu socialisme, mostra un ànim colonitzador, ben poc pot simpatitzar amb un Congrés preocupat per la llengua catalana, i, doncs, pel poble que la parla.

 

Al meu entendre, no podem distingir ningú que manifesti una actitud hostil als Països Catalana. I no em digueu que no es tracta d’un Congrés polític. Ho és, no li queda més remei que ser-ho quan s’ocupa d’una llengua vigilada, sotmesa al control d’uns estats que sempre s’han mostrat adversos a la nostra cultura. El català no és una llengua morta sobre la qual s’escau només de fer dissertacions acadèmiques, és una llengua viva, i no en podem pas parlar sense tenir presents el seu context i la situació en que es troba.

 

En el primer Congrés hi va haver un Secció Social i Jurídica que no oblidà pas del tot,  em sembla aquest aspecte...

 

Tot plegat m’aconsella de demanar-vos que suprimiu el meu nom de la llista de persones que formaran la Comissió d’Honor. No em plau la idea d’un Congrés que es prepara amb un esperit tan conformista.

 

Ben Atentament vostre,

 

Manuel de Pedrolo

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada