diumenge, 1 de març de 2020

AGRIPPINA

Música: GEORG FRIEDRICH HÄNDEL
Llibret: Vincenzp Grimani

Intèrprets:

Agrippina        Joyce DiDonato
Claudio           Mattew Rose
Nerone            Kate Lindsey
Ottone            Iestyn Davies
Poppea            Brenda Rae
Pallante          Duncan Rock
Narciso           Nicholas Tamagna
Lesbo              Christian Zaremba

Director musical i
Clavicèmbal    Harry Bicket
Producció:       David McVicar

Metropolitan de Nova York
29 de febrer de 2020



De produccions con la que vàrem veure ahir, i considerant el panorama actual, ja ens en podrien posar mitja dotzena, perquè va ser una representació, aquesta sí, per conservar a la memòria.

Agrippina, musicalment, és Händel de d’alt a baix, recitatius i àries, però com sempre passa, hi ha moments musicals inoblidables i àries que depassen a la pròpia òpera.

Quan a la trama argumental – més avall trobaran la sinopsi – ens trobem que qui enganya a qui i qui manipula a qui i això David McVicar ho entén perfectament i fa que els cantants, mentiders com són, cantant unes paraules que la vessant actoral desmenteix, és a dir, McVicar reflecteix de manera eficaç i enginyosa la hipocresia de tots els personatges.

La producció es va estrenar al teatre de La Monnaie i la temporada 2013-2014 es va poder veure al Liceu, però com és una producció molt sòbria sobreviurà força temps, tot i que no arriba a ser tant anodina com La Clemenza de Tito que comentàvem fa uns dies.

Quan a les veus, no els podria dir qui va cantar millor, perquè tothom va mostrar molta solvència en cadascun del seus papers, tothom va merèixer els aplaudiments que van tenir, destacar a Joyce diDonato seria en detriment de la resta que no s’ho mereixen, en tot cas assenyalar la vessant actoral de Kate Lindsey que va fer un Nerone que recordarem.

La sinopsi aquí.

Llibret en italià aquí.
Llibret en alemany aquí

Fotografies de la producció:







Videos promocionals:




Cap comentari:

Publica un comentari