diumenge, 1 de desembre del 2019

BARCELONA BALLA

Ressenya publicada a la revista digital Barcelona Llegeix





BARCELONA BALLA. Dels salons aristocràtics a les sales de concert / Ferran Aisa. Barcelona : Base, 2011.

Als barcelonins i les barcelonines els agrada parlar de la seva ciutat, els agrada que se l’anomeni i s’estarrufa quan se li reconeixen la seva història i els seus valors. Hom pot interpretar, equivocadament, que aquest cofoisme és una mena de viure reclosa en ella mateixa, però també es poden fer altres lectures. La Ciutat necessita, un cop i un altre, refermar la seva autoestima, una lleu referència negativa cap a ella, pot deixar els seus vilatans abatuts com s’ha demostrar en el decurs de la història. Com, un cop i un altre, quan la ciutat vivia els seus moments més àlgids s’ha vist sotmesa i reduïda. Aquesta podria ser la causa que de Barcelona, se n’hagi escrit i se n’escrigui de manera contínua i abastament, exhaustivament? no, encara no i la prova és que no ens n’atipem de seguir furgant en la crònica de la Ciutat.

Es pot escriure encara més sobre Barcelona? si, com ho demostra el llibre que avui comentem, ja que Barcelona es pot mirar des de molts angles, gairebé es podria dir que hi ha una Barcelona per a cadascuns dels seus habitants.

Així doncs, una bona mirada de la Ciutat pot ser des la vessant del ball, Barcelona ha estat i és una ciutat ballarina, com ho demostra el llibre escrit per Ferran Aisa i també com ho demostra que no hi ha barri o carrer que per la seva festa major no inclogui el ball.

L’autor ha fet un treball de recerca encomiable. L’itinerari s’inicia al segle XVIII i abasta fins el segle XXI, i en el seu decurs contemplem l’evolució dels balls, de les músiques, dels seus àmbits, com es modifiquen els espais, del ball segons els estaments socials; dels balls populars als balls particulars i també com la política percutia en la manera de divertir-se dels ciutadans.

Remarcable és observar, i això Ferran Aisa ho transmet molt bé, com abans de 1936 la Barcelona ballarina respirava i les cotilles no cenyien gaire, després, com molt bé s’observa llegint el llibre i com hores d’ara tothom coneix, les cotilles ofegaven i Barcelona va viure abatuda, però no van mancar mai els balls, però en una altra constel·lació musical, abans eren els cuplets i els tangos, després la copla, el bolero i el mambo.

Quan la urbs va començar a prendre alè, van sorgir nous espais, els nous corrents musicals (rock, pop, cançó…) propiciaven nous balls i nous conceptes d’entendre’l com molt bé queda reflectit en el llibre, ja que Ferran Aisa en la seva tasca ingent no exclou cap mena de ball, ni passat ni present, tots troben el seu capítol alhora que també queden reflectits els salons, les sales, els parcs i tot indret on el ball tenia una presència rellevant. Així doncs ens trobem curiositats com la de tenir el primer cabaret-lleteria del món, mentre hom prenia una xocolata fumejant podia contemplar senyoretes lluint “presència escènica”.

I amb aquesta voluntat d’aplegar el màxim d’informació també hi ha cabuda en aquest llibre pels temps de Zeleste, Bocaccio, el carrer Tuset, l’entrenyable Sala Cibeles i molts d’altres que ens és impossible consignar en aquest comentari.

Per acabar, solament comentar que no és un llibre portable, és a dir, no el poden dur a la bossa (o si, sempre hi ha persones agosarades), a causa del seu volum i del seu pes, ja que la reproducció de dibuixos, pintures, fotografies i il·lustracions és en paper satinat, les tapes són dures i més aviat es recomana la seva lectura damunt d’un faristol o d’una taula, recomanació que, evidentment, ningú està obligat ni obligada a seguir.

Sílvia Fortuny

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada