diumenge, 3 de novembre del 2019

JOAN FUSTER

ESCRIPTOR

AFORISMES


Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992





L’ovella al llop quan és a punt de ser devorada:
-          I si parlàvem una mica del sentit de la vida?


Les sardines feien una manifestació de protesta. No estaven contentes amb les dimensiona del seu cos.
-          Quina incongruència! Comentà el tauró.


Un grup de periquitos saberuts es dedicaven a discutir sobre els avantatges de les gàbies (no calia que arribessin a un acord). Era una discussió merament acadèmica, con se sol dir.


La vaca contemplada el prat i exclamava:
-          És inexplicable!


L’educació del gos consisteix a ensenyar-li qui és el seu amo. Com totes les educacions.


Passà una balena majestuosa, i una sardina li diu a l’altra:
-          Qui s’ha pensat qui és?


El cérvol té set, s’acosta a la font i en tasta l’aigua. David en va fer un salm.


En justa correspondència, els porcs i les anguiles són antisemites.


I ara que parlem d’animals: què vol dir instints?


La naturalesa és sàvia i de tant en tant s’equivoca.


La tortura és una invenció humana. Els peixos en són innocents i els lleons.


Quina pornografia podria muntar-se, per exemple, sobre les sèpies?
El llop i l’ovella parlamentaven:
-          Hauríem d’arribar a un acord
-          Però jo, encara que volgués, no et podria devorar, a tu
-          Això és secundari

El semental ho acceptava, resignat: “És un ofici com qualsevol altre”.


Viure és un pretext per a morir.
-          Quina collonada
I la girafa continuà el seu camí


DE DIGNITATE HOMINIS. Si les mosques no fossin molèsties, per a què haurien d’existir.


Carlemany solia gratar-se els collons molt sovint. Com tots els emperadors.


El llobarro mirà l’ham i l’esquer, i es digué amb un delicat aire fatalista:
-          Bé, si no és avui, haurà de ser qualsevol altre dia
I decidí picar-hi


Diu l’anguila:
-          Em fan molta enveja els pops! Tenen tants braços!
I continuà nedant


La cigala preguntà a la formiga:
-          Però, vols dir que estalviar té cap sentit?
-          Psssée... És un visi com qualsevol altre


Ser pterodàctil o no, aquesta és la qüestió.
-          No ho entenc
-          Ni jo tampoc. És parlar per parlar


En aquella selva va córrer la veu que un simi s’havia convertit en home
-          No en veig pas la necessitat – comenta la mona



L’estruç, cansada, recorda un vers apropiadament idiota:
“E tot és bo puix és obra de Déu”
I amagà el cap sota l’ala.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada