diumenge, 3 de febrer de 2019

LA TRAVIATA


Música: GIUSEPPE VERDI
Llibret: FRANCESCO MARIA PIAVE

Intèrprets:
Violetta Valéry           Ermonela Jaho
Alfredo Germont        Charles Castronovo
Giorgio Germont        Plácido Domingo
Annina                        Catherine Carby
Flora Bervoix              Aigul Akhmetshina
Baron Douphol            Germán E Alcántara
Doctor Grenvil            Simon Shibambu
Gastone de Letorières    Thomas Atkins
Marquis D'Obigny      Jeremy White
Giuseppe                     Neil Gillespie
Messenger                  Dominic Barrand

Cor i Orquestra del Royal Opera Haus (Covent Garden)
Director musical: Antonello Manacorta



Director d’escena       Richard Eyre
Director de la reposició  Andrew Sinclair
Escenografia               Bob Crownley


El dimecres 30 de gener, vam tornar al cinemes Girona de Barcelona, en directe des el Covent Garden per veure, un cop més, La Traviata i ja els admeto  que és una òpera que no me’n canso mai de veure, de moment.

La producció que vam veure dimecres ja té 25 anys!!! i continua essent una producció magnífica, exuberant, tant per l’ambientació com pel vestuari i considero que ha guanyat amb el temps. També cal dir que fa 25 anys, no havíem tingut cap retrocés econòmic i els teatres, bé la Societat en general, es podia permetre aquests luxes.

Comentava el director teatral Richard Eyre que quan el director Georg Solti li va proposar de bastir aquesta producció, Ell va adduir que mai havia dirigit una òpera i Georg Solti li va respondre: “tu no has fet mai una òpera i jo és la primera vegada que dirigeixo La Traviata, així doncs, ens estrenem tots dos” i ens alegra que Richard Eyre es deixés convèncer.

I anem a la representació del dia 30.

Ermonela Jaho és una cantant que ha anat forjant la seva carrera sense presses però constant, no ha fet rucades, ha cantat papers que li eren a la seva veu, és una cantant, aparentment, sèria amb la seva feina i que no dona sorpreses, sobretot desagradables, més aviat el contrari. Dit això, entès de manera elogiosa, Ermonela Jaho no és, vocalment, la millor Violeta Valèry però aquesta cantant, aquest cop sí, romandrà en la meva memòria per la intensitat que hi posa a tots els seus personatges i aquest no és cap excepció. Ermonela Jaho ERA Violeta Valéry i servidora que no exterioritza mai les seves emocions, aquest cop em vaig emocionar a punt del plor i la recordaré sempre amb molta estima. Abans d’acabar aquest punt, cal aclarir que Ermonela Jaho no és una mala cantant, ni molt menys, però si que la seva veu necessita un punt de versemblança i això ho dona amb la veritat dramàtica que imprimeix al personatge.

Charles Castronovo és un cantant que sense enlluernar també resulta molt eficaç, personalment, trobo que té una veu bonica i suficient per assolir els papers del seu repertori i amb força solvència, penso que és un cantant a considerar si no s’espatlla assumint papers inadequats.

I malauradament haig de comentar Plàcido Domingo, mirin ja he assenyalat en alguns comentaris recents, i de la manera més educada possible, que aquest tenor (reitero TENOR) no és un baríton, com a tenor i com passa a tota persona, la veu se li ha enfosquit amb l’edat però això no el converteix amb un baríton, ni de bon tros. Però en aquests moments, vol suplir una agilitat que ja no té amb moviment bruscos, aspres, desafortunats i que malbaraten el paper que representa i alhora ens dona un espectacle de la seva pròpia persona, lamentable. El que trobo incomprensible és que no tingui persones que l’estimin i que li ho diguin que encara que el públic l’aplaudeixi no ho fa per aquesta última etapa de la seva carrera sinó en agraïment els grans moment que en el passat ha ofert i que faria bé de  deixar-nos en aquest record del seus temps pretèrits. Ras i curt: que ho deixi córrer.

Pel que fa a la resta, ja en alguna ocasió anterior he destacar la veu de Simon Shibambu (Doctor Grenvil) que sempre fa papers de repartiment. La resta de repartiment, inclosos el papers de Flora i d’Amina doncs, aquest no romandran a la meva memòria.

El cor bé i l’orquestra força ben dirigida per Antonello Manacorta.

El llibret aquí

Fotografies de la producció














Video

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada