|
Programa:
Les roses d’Ispahan | Clair de lune | Après un rêve
O quand Je dors | Lorelei | O lieb, solang du lieben kannst
Une caresse a ma femme (piano solo)
“All’ombra amena”, de Il Viaggio a Reims “Bel raggio lusinghier”, de Semiramide
: “Oh luce di quest’anima” (Linda di Chamonix)
“Casta diva” (Norma)
:
Mazurkas op.67
núm. 3 i 4 (piano
solo)
Sred shumnogo bala op.38/3 Ja li v pole op.47 núm. 7 Den’ li carit op.47 núm. 6
Zdes chorosho op.21 núm. 7
Vocalise op.34 núm. 14 Vesennye vody op.14 núm. 11 |
Palau de la Música
30 de maig de 2018
|
Si els dic la veritat, servidora ja no sap què dir ni què pensar. Em trobo
en la confusió de ser destroyer o de seguir el ritme dels temps i enaltir una
cantant que ahir no va ajustar-se a la notorietat que te.
Totes les peces interpretades, aïlladament, són de molta qualitat però aplegades en un programa mostraven una certa disparitat. Cal assenyalar les
boniques cançons de Liszt i les de Txaikovski.
Olga Peretyatko no va engegar fins a la tercera cançó. Les dues de
Fauré van passar sense pena ni glòria en la veu de la cantant. A partir d’aquí la seva
veu va anar a més però ben aviat va assolit els seus límits.
Va acabar Lorelei de manera abrupta. La cosa va millorar amb Rossini i amb
Donizetti i aquí ve fer el “seu” cim. Reconec que cantar en un recital Casta Diva
solament amb piano, quan tothom a la seva memòria té una cantant de referència,
doncs és ser molt coratjosa, però, malhauradament, el mèrit acaba aquí, no serà
aquesta una versió que passarà a l’història, força-força bé les tres peces de
Tchaikovski i el Vocalise de Rachmaninov, la veritat, millor oblidar-lo. En
definitiva un recital irregular.
Dit això, cal assenyalar que Olga Peretyatko forma part de l’estol
actual de cantants: fama ràpida i carrera de durada incerta i... això és el que
hi ha. Una prova d’allò que dit és: va començar el concert i ben aviat s’adreçà
al públic, de manera molt cordial, dient que havia entrat ahir (recordem que el concert era al vespre) a la sala del Palau i
va quedar emocionada de la seva arquitectura i ornamentació de manera que
gairebé plora, és a dir, que hem de pensar que solament va assajar dins la sala
i comprovar la seva acústica, el mateix dia. Crec que no s’adonà d’allò que transmetria.
El programa de mà aquí
Fer comparacions és molt desagradable, però és que hi
diferència.
|
Olga Peretyatko
|
Edita Gruberova
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada