dimecres, 10 de gener de 2018

ANNE SOPHIE VON OTTER



ANNE SOPHIE VON OTTER
Mezzosoprano
KRISTIAN BEZUIDENHOUT
Fortepiano

Programa:



I
W. A. Mozart: Komm lieber Zither, komm, KV 351
W. A. Mozart: Als Luise die Briefe ihres ungetreuen Liebhabers..., KV 520
W. A. Mozart: Abendempfindung, KV 523
W. A. Mozart: An Chloe, KV 524
F. Schubert: Allegretto en Do menor, D. 915
F. Schubert: Adagio en Sol major, D. 178
F. J. Haydn: Cantata Ariadne auf Naxos, Hob. XXVIb:2

Palau de la música Catalana
09 gener 2018

II
A. F. Lindblad: En sommardag, Svanvits sang i En ung flickas morgonbetraktelse
F. Schubert: Romanze aus Rosamunde (Der Vollmond strahlt)
F. Schubert: So lasst mich scheinen, D. 877/3
F. Schubert: Die Sterne, D. 939
F. Schubert: “Andante molto” de la Sonata en Mi b major, D. 568 
F. Schubert: Der Winterabend, D. 938
F. Schubert: Waldesnacht, D. 708



Ahir no va ser un dia feliç per una servidora ja que vaig assistir a aquest concert més aviat per acomiadar-me d’aquesta cantant que m’ha fet passar  tant bones estones.

No puc dir que no sabés que em trobaria, ja fa temps que Anne Sophie von Otter ha deixat d’estar en el seu millor moment, tampoc puc dir que va ser pitjor del que esperava, no, va ser just el que imaginava.

La veu ha perdut brillantor; aquell color que acaronava ha desaparegut. És cert que mai ha estat una cantant de veu molt extensa però ho solventava amb molta professionalitat, però la poca o molta extensió que tenia ja no hi és. No obstant SI queda la professionalitat, l’elegància en el fraseig, el cant amb intenció i una dicció perfecte, això cal admetre que ho conserva i gràcies a l’ofici va poder salvar alguns esculls.

Tot això ho vaig apreciar a la primera part, ja que no em vaig quedar a la segona. Ja no volia ni em calia perllongar l’adéu a una cantant molt estimada per aquest bloc. No cal assistir a un ocàs només per amortitzar una entrada.

Pel que fa a Kristian Bezuidenhout ja l’havia escoltat en d’altres ocasions i vaig tenir la mateixa impressió de sempre, això és: el veig tocar com si acabés de sortir del conservatori, fixant-s’hi molt i garratibat. Les dues peces de Schubert que va tocar al fortepiano, sempre a la primera part,  van ser avorrides i sense suc ni bruc.

He tingut sempre a Anne Sophie von Otter per una cantant intel·ligent (com no la conec no sé si ho és) però la hi tinc, espero que aquesta intel·ligència l’ajudi a prendre una decisió, probablement dolosa per ella, però sap greu  sentir-la ara.

així de bé cantava