divendres, 3 de febrer de 2017

WERTHER


Música: JULES MASSENET
Llibret: EDOUARD BLAU – PAUL MILLET – GEORGES HARTMANN

Intèrprets:

Werther          Piotr Beczala
Charlotte        Anna Caterina Antonacci
Albert             Joan Martín-Royo
Sophie            Elena Sancho Pereg
El Batlle          Stefano Palatchi
Schmidt          Antoni Comas
Johann            Marc Canturri
Brürhlmann    Ignasi Gomar
Katchen          Elizabeth Maldonado

Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers
Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Director musical         Alain Altinoglu

Director d’escena       Willy Decker
Escenografia i vestuari
                        Wolfgang Gussmann


02 de febrer de 2017


També hauríem pogut titular aquesta entrada com: LES NITS QUE PIOTR BECZALA VA TRIONFAR EN EL LICEU.

Tot allò que hagin pogut llegir aquests dies referents al Werther d’aquest tenor és cert, ahir, darrera representació de Werther al Liceu sí romandrà en la memòria d’una servidora.

Novament ens hem trobar amb un representació on predominen les virtuts més que els defectes, n’hi ha però la veritat, ens fa mandra consignar-les, ja que no ens agrada ser destroyers pel sol fer de fer-los notar que no se’ns escapa ni una. El resultat final va ser força gratificant i al capdavall això és que ens ve de gust consignar.

Ens van agradar i per aquest ordre:

PIOTR BECZALA (no hi ha paraules, de debò)

*JOAN MARTÍN-ROYO – nascut a Barcelona – aquest baríton anat consolidant la seva veu la qual, actualment, està esplèndida però des d’aquí pensem que encara ho estarà més i sens dubte, en aquests moments mereix papers que el consolidin arreu com un bon cantant en la seva corda.

HELENA SANCHO PEREG – És la primera vegada que hem escoltat a aquesta soprano y ens va agradar molt, va ser expressiva com a joveneta adolescent enamorada de Werther i tot i la seva veu força aguda no fa patir gens.

*STEFANO PALATCHI – nascut a Barcelona – el paper del batlle no és gaire extens però aquest baix va fer notar la seva presència i va cantar amb solvència.

*ANTONI COMAS – nascut a Barcelona – és un veterà dels que tampoc mai falla. En aquesta òpera el personatge d’Schmidt és indissoluble el personatge de Johann, els quals van sempre junts i canten el mateix.

*Si he fet esment a la procedència dels tres cantants barcelonins és per significar que, com diuen en fútbol, hi ha planter i un bon planter de cantants (elles també) que poden girar pel món.

De la resta poca cosa podem dir (o si) però em sento bona i no afegiré res negatiu, cadascú que interpreti allò que vulgui.

D’ANNA MARIA ANTONACCI, servidora, no vol comentar res, diré que potser no va ser la seva millor nit, però no seria just fer cap altre escoli d’una cantant que ha tingut una bona carrera.

Ara ve el papus de la producció, doncs mirin també ens va agradar. Un sol espai, dos ambients, el de la casa amb un blau uniforme i l’exterior amb llum i... força al·legories.


La uniformitat blava de l’interior de la casa (fins i tot Charlotte i els infants vesteixen aquest color), reflecteix les convencions, la uniformitat d’allò que s’ha de fer i no pas allò que hom vol fer. Els personatges masculins destacats de vestit negre i camisa blanca. El convit de les esponsalles entre Albert i Charlotte: una taula llarguíssima i els dos a cada cap de taula assenyalant la gran distància que els separa. L’únic diferent i lliure és Werther, un vestuari lluminós de tons càlids i clars talment com l’àmbit de l’exterior, lloc d’on ell procedeix, no asfixiat per convencions, si més no, per convencions tant rígides.

Un bon encert transformar Schmidt i Johann, que sobre la partitura són dos papers més aviat juganers, en dos mestres de cerimònies que són qui mouen els fils i els actes dels personatges.

Sinopsi de l’òpera: aquí

Fotografies







Videos:




Extra: Cartell del dia de l’estrena a París d’aquesta òpera 1893. La primícia absoluta va ser a Viena l'any 1892.