diumenge, 4 d’octubre de 2015

IL TROVATORE



IL TROVATORE
Música: GIUSEPPE VERDI
Llibret: Salvadore Cammarano i Leone Emanuele Bardare, a partir d’El Trovador de Antonio García Gutierrez


Leonora          Anna Netrebko
Manrico          Yonghoon Lee
Count di Luna Dmitri Hvorostovsky
Azucena          Dolora Zajick
Ferrando        Štefan Kocán
Ines                 Maria Zifchak
A gypsy           Edward Albert
A Messenger  David Lowe
Ruiz                 Raúl Melo

Director musical        Marco Armiliato
Director d’Escena      David McVicar



Orquestra i Cor del Metropolitan de N.Y.
03 d’octubre de 2015


Bé.... ja ha començat la temporada al Metropolitan els cinemes Icària de Barcelona i allà hem que hi hem anat.

L’òpera Il Trovatore és un drama de categoria amb la revenja com a constant de tota l’obra i evidentment mort la noia i el seu xicot i sobreviuen els dolents, dolentots. Què no és dir gaire cosa? home (o dona) és òpera, eh! no és la vida del veí del costat. I com s’ha dit abastament des de fa més d’un segle, una de les òperes més reeixides de Verdi i amb un llibret molt ben estructurat.

Dit això passem al director i l’orquestra, Marco Armiliato és un director sempre eficient tot i que avui a l’inici del primer acte semblava que hi hagués un cert desajust entre fossar i prosceni, però ha estat redreçat de seguida. Quan l’orquestra i el cor res a dir en negatiu ja que han estat força bé.

Les veus. Sens dubte la triomfadora ha estat la Netry (disculpin) que ha cantat com ella sap, és a dir, aixecant al públic de la cadira, m’incloc, però això no m’impedeix veure que per ser una excel·lent Leonora li queda una volta, i dic excel·lent per què  a hores d’ara està per damunt de la resta amb diferència, però serà excel·lent perquè facultats no li en falten.

El segon protagonista ha estat Dmitri Hvorostovsky, per dos motius, primer per  haver superat un càncer que l’ha tingut apartat de la feina durant uns mesos i en el seu retorn el públic del Met l’ha ovacionat només ha sortit a escena sense encara haver cantat i encabat perquè la malaltia no sembla que li hagi afectat la veu, entenent que la veu és la mateixa d’abans d’aquest retir imprevist, però que ja aleshores se li notava una veu cansada, però això no vol pas dir que no hagi estat un bon Comte de Luna. Anècdota: En el moment dels aplaudiments finals, el mestre Armiliato l’empès cap el prosceni arran de fossar i el mestres de l’orquestra li han llançat flors per haver-se’n sortit de la malaltia.

Quan el Manrico de Yonghoon Lee doncs no els del que farà història,  li ha posat molta voluntat i entrega, cosa d’agrair, de debò, però Manrico no és un paper vocalment fàcil, demana tenir una veu lírica i amb cos, requisits, a criteri d’aquest bloc, que Y. Lee de moment encara no té.

Dolora Zajick és una cantat que ens havia agradat molt i molt i sap greu que ara, tot i voler-ho, no puguem dir que l’estat vocal de Dolora Zajick ens  emocioni com abans. Malhauradament el temps passa i l’excepcionalitat d’aquesta mezzo també, de tota manera encara ho fa millor que d’altres, però aquell timbre i aquell color que tenia, sap greu dir-ho, però ja no hi és.

Quan a la resta del repartiment força correctes.

La producció? Dona.... (o home), diríem que McVicar n’ha tingut de més inspirades.

Si volem seguir el llibret cliquin aquí.

I si volen la  sinopsi la tenen aquí, que com veuran és un bloc que s'ho ha treballat molt i no com aquí que estem per fer el mínim esforç

Els vídeos:

Netrebko - Hvorostovski
la Netry (disculpin again)
Dolora Zajick
Yonghoon Lee