música: Gaetano Donizetti
llibret: Giovanni Rufini
Interprets:
Don Pasquale Roberto de Candia
Norina Pretty Yende
Ernesto Juan Francisco Gatell
Dottor Malatesta Mariusz Kwiecien
Un notari Marc Pujol
Direcció musical
Diego Matheuz |
Direcció d’escena
i vestuari
Laurent Pelly
Orquestra
Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
27 de juny de
2015
|
Ahir no tocava
el repartiment que tenen més amunt, sinó que els papers de D. Pasquale i Norina
havien d’haver estat interpretats per:
Lorenzo
Regazzo i Valentina Nafornita
Però abans de
l’inici un avís de megafonia avisava aquesta substitució pels dos cantant que
ja ho estaven fent en l’altre repartiment. Motiu: “estan malalts” aixequem la
cella i fem que ens ho creiem (tampoc tenim motius per no fer-ho) i esperem que
aquests dos cantants es posin bons bonets.
L’òpera D.
Pasquale mostra un home de setanta anys que no permet casar el nebot amb la
noia que ha triat però que sí pretén casar-se, ell mateix, amb una noia sortida
d’un convent. La resta de personatges elaboren una estratègia, mitjançant la
burla i l’engany a D. Pasquale, per tal que el nebot pugui casar-se amb la seva promesa. Molt
resumit. El decurs de l’obra és la seqüència d’aquesta estratègia.
Aquest darrer
comentari és arran de les paraules que Laurent Pelly fa en el llibret del
Liceu: “(Don Pasquale)..... és un vell
ridícul i patètic, però els personatges que l’envolten són molt cruels i
despietats amb ell, i li recorden constantment la seva condició de vell i
que no té dret a estimar i a viure...”Però
per entendre una mica millor aquesta òpera cal saber que amb Don Pasquale,
Donizett i Ruffini pretenen fer una crítica del costum de l’època de fer casar
una noieta, com més tendra millor, amb un home que podria ser ben bé el seu
pare o com és el cas, el seu avi.
El
desenvolupament dramatúrgic ens fa rememorar el Falstaff de Verdi, òpera que
passa per comèdia i que per aquest bloc és un drama. Don Pasquale no ens
inspira empatia perquè es reconeix com a
vell, té diners, amenaça en desheretar
el nebot si no fa el que ell vol i és gasiu en les despeses, mentre que en
Falstaff, la burla de la resta de personatges sí és cruel, doncs Falstaff és
algú que desconeix la seva decrepitud, fatu i inconscient de la seva pròpia
imatge i algú a estones invalidat a causa del vi, té pretensions sí, però no té
capacitat d’amenaça, no és un personatge innocent però que esdevé dramàtic a causa de les burles de qui l'envolten.
Quan la funció
del Liceu, la direcció d’escena és força simpàtica amb moments força aconseguits,
l’escenografia és millor quan idea que quan a materialització, però bé no és
una producció desestimable.
El cor força
bé i el director escènic els va dotar d’un protagonisme actoral en el seu
conjunt que ens ho van fer passar molt bé. Vocalment bé, però caldria polir una
mica més.
L’orquestra bé
i el director, Diego Matheuz,
procedent del pla de formació musical del mestre Abreu de Veneçuela, que ja
comença a donar els seus fruits, va estar més que correcte.
Les
veus. El més destacable: el baríton Mariusz Kwiecien (Malatesta), Pretty Yende (Norina) va cantar
sense dificultats el seu paper així com Juan Francisco Gatell (Ernesto), potser
el paper principal és a qui li va faltar una mica més de projecció en la veu
que en alguns moments quedava ofegada en el moment de concertants.
El llibret de
l’òpera aquí
Fotos de la
producció:
 |
 |
Videos
mmmmmmmmmmm
|
mmmmmmmmmmmmmmm
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada