diumenge, 28 de juny de 2015

DON PASQUALE




música: Gaetano Donizetti
llibret: Giovanni Rufini

Interprets:

Don Pasquale             Roberto de Candia
Norina            Pretty Yende
Ernesto           Juan Francisco Gatell
Dottor Malatesta       Mariusz Kwiecien
Un notari        Marc Pujol

Direcció musical
Diego Matheuz




Direcció d’escena i vestuari
Laurent Pelly

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
27 de juny de 2015


Ahir no tocava el repartiment que tenen més amunt, sinó que els papers de D. Pasquale i Norina havien d’haver estat interpretats per:

Lorenzo Regazzo i Valentina Nafornita

Però abans de l’inici un avís de megafonia avisava aquesta substitució pels dos cantant que ja ho estaven fent en l’altre repartiment. Motiu: “estan malalts” aixequem la cella i fem que ens ho creiem (tampoc tenim motius per no fer-ho) i esperem que aquests dos cantants es posin bons bonets.

L’òpera D. Pasquale mostra un home de setanta anys que no permet casar el nebot amb la noia que ha triat però que sí pretén casar-se, ell mateix, amb una noia sortida d’un convent. La resta de personatges elaboren una estratègia, mitjançant la burla i l’engany a  D. Pasquale, per tal que el nebot pugui casar-se amb la seva promesa. Molt resumit. El decurs de l’obra és la seqüència d’aquesta estratègia.

Aquest darrer comentari és arran de les paraules que Laurent Pelly fa en el llibret del Liceu:  “(Don Pasquale)..... és un vell ridícul i patètic, però els personatges que l’envolten són molt cruels i despietats amb ell, i li recorden constantment la seva condició de vell i que  no té dret a estimar i a viure...”Però per entendre una mica millor aquesta òpera cal saber que amb Don Pasquale, Donizett i Ruffini pretenen fer una crítica del costum de l’època de fer casar una noieta, com més tendra millor, amb un home que podria ser ben bé el seu pare o com és el cas, el seu avi.

El desenvolupament dramatúrgic ens fa rememorar el Falstaff de Verdi, òpera que passa per comèdia i que per aquest bloc és un drama. Don Pasquale no ens inspira empatia perquè  es reconeix com a vell,  té diners, amenaça en desheretar el nebot si no fa el que ell vol i és gasiu en les despeses, mentre que en Falstaff, la burla de la resta de personatges sí és cruel, doncs Falstaff és algú que desconeix la seva decrepitud, fatu i inconscient de la seva pròpia imatge i algú a estones invalidat a causa del vi, té pretensions sí, però no té capacitat d’amenaça, no és un personatge innocent però  que esdevé dramàtic a causa de les burles de qui l'envolten.

Quan la funció del Liceu, la direcció d’escena és força simpàtica amb moments força aconseguits, l’escenografia és millor quan idea que quan a materialització, però bé no és una producció desestimable.

El cor força bé i el director escènic els va dotar d’un protagonisme actoral en el seu conjunt que ens ho van fer passar molt bé. Vocalment bé, però caldria polir una mica més.

L’orquestra bé i el director,  Diego Matheuz, procedent del pla de formació musical del mestre Abreu de Veneçuela, que ja comença a donar els seus fruits, va estar més que correcte.

Les veus. El més destacable: el baríton Mariusz Kwiecien (Malatesta), Pretty Yende (Norina) va cantar sense dificultats el seu paper així com Juan Francisco Gatell (Ernesto), potser el paper principal és a qui li va faltar una mica més de projecció en la veu que en alguns moments quedava ofegada en el moment de concertants.

El llibret de l’òpera aquí

Fotos de la producció:



Videos



mmmmmmmmmmm
mmmmmmmmmmmmmmm

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada