dimecres, 31 de juliol de 2013

ARTHUR SCHNITZLER


HISTÒRIA SOMIADA
Arthur Schnitzler
Traducció: Anna Soler
Quaderns Crema
Barcelona 1998
135 pàgines



Dins d'aquest llibre tant esquifit (135 pàgines) s'hi recull un relat que ens invita a pensar en la frontissa tan subtil que hi ha entre la fidelitat i la lleialtat entre una parella.

Hores d'ara ja gairebé tots tenim clar que les infidelitats de parella no sempre passen pel sexe, tot i que admeto que no és agradable, però a Història Somiada cap dels dos protagonistes és infidel físicament, però quan tanquem el llibre sabem que cap dels dos és innocent i ens demanen en quina mesura han estat infidels o deslleials una vers l'altre (o a l'inrevés).

Com poden imaginar, essent l'autor Schnitzler, ja és tota una garantia.

I per aquells que recordin que la darrera pel·lícula d'Stanley Kubrick, Eyes Wide Shut, mena d'aquest llibre, els recomano que s'oblidin d'aquella pel·lícula, que dit de pas ja gairebé ningú recorda i que tothom va qualificar d'"obra mestra" i que no és res més que un exercici amb pretensions, i assaboreixin la Història Somiada que ens proposa Arthur Schnitzler, que no pretén res, però diu molt.

La traducció força correcte.



dilluns, 29 de juliol de 2013

RICARD BIEL (de nou)



LLIT D’ESPINES
Ricard Biel
Emboscall editorial
Col.leció: Moment Angular
Vic 2008
157 pàgines



Ricard Biel torna a treure el cap en aquest bloc i rubrico el ja vaig assenyalar en el meu comentari anterior referent a la novel·la POTSER PERQUÈ EREM NENS, així doncs tot i repetir-me refermo la bona escriptura de Ricard Biel.

En aquest llibre ens porta al món de la primera adolescència, però sempre amb la mirada lúcida d’aquest adolescent, exempt de sentimentalisme però plena de sensibilitat, aquí no hi ha despertars iniciàtics ni móns infantils que s’ensorren, no hi són perquè el narrador no ha viscut mai adormit ni anestesiat i de ben menut s’adona del pa que s’hi dona.

Remarco novament el llenguatge precís i directe de l’autor, que li permet avançar sempre controlant el ritme narratiu.

dissabte, 27 de juliol de 2013

ALLÒ DE QUÈ PARLEN ROMAN INEXPLORAT



ALLÒ DE QUÈ PARLEM ROMAN INEXPLORAT
Thomas Bernhard
(versió de Evelyn Arévalo i Pep Tosar)

Intèrprets:
Imma Colomer
Pep Tosar
Òscar Intente

Festival Grec ‘13
Espai Lliure – Teatre Lliure




Aquest bloc no ha amagat mai la seva intensa flaca per Thomas Bernhard, només per aquest motiu aquesta obra tenia d’entrada totes les meves simpaties, i també perquè el darrera de tot hi ha Pep Tosar, home de teatre (dir que és solament actor és fer-ne una injusta reducció) que sempre fa propostes molt interessants, estimulants i atractives.

Aquest cop tampoc ha decebut, el més remarcable de la posada en escena són las imatges de Glenn Gould tocant les Variacions Goldberg de Bach, a manera de taló de fons i com indicador  d’un canvi d’escena, encertat, doncs no és cap secret l’admiració que Bernhard sentia per aquest pianista (modestament aquest bloc també comparteix aquesta admiració).

La interpretació bona de tots tres.

Si cap de vostès vol saber qui era Thomas Bernhard aquesta obra l’engrescarà a descobrir-ho i voler saber-ne més.

Si ja coneix l’autor, s’ho passarà bé, Tosar estima Bernhard i això ho transmet i ho comparteix.

Les representacions van del 25 al 28 de juliol, del tot insuficient, cal esperar que la propera temporada teatral la trobarem en cartell i poder assaborir-la amb prou temps. Però si tenen oportunitat vagin ara a veure-la i de ben segur que repetiran si la tornem a reprendre la temporada ’13 ’14.

Ah! sí.... volen saber de què va, oi? Doncs.... i si la van a veure? Explicar un argument, si més no en aquest cas és no dir gaire cosa podria dir-los que un periodista o biograf junt amb Bernhard i Hedwig Stavianicek (dóna, amiga, companya, parella, triïn el mot que vulguin per què fins i tot és difícil explicar el que va representar aquesta Senyora per Bernhard), fan un repàs al premis que l’autor va rebre, però sempre sota la mirada implacable de Thomas Bernhard. Bé... aquí tenen de que va, però no tenen allò que és.


dilluns, 22 de juliol de 2013

OSCAR WILDE - VIII -





  • M'agrada quan només parlo jo; estalvia temps i evita discussions

  • Odio la gent que parla d'ella mateixa, com fas tu,  quan realment hom vol parlar d'ell mateix, com faig jo

  • Quan la gent esta d'acord amb mi penso que haig estar equivocat

divendres, 19 de juliol de 2013

THOMAS BERNHARD


HISTORIETES INEXEMPLARS
L'IMITADOR DE VEUS
Thomas Bernhard
Traducció: Josep Murgades
Empúries
Barcelona 1985
144 pàgines



Aquest llibre aplega un seguit de textos breus - un per plana - on Thomas Bernhard comenta notícies, fets personal o de persones que li són properes amb el nexe comú de la mort violenta, ja sigui per homicidi, suïcidi o assassinat.

tampoc la mirada que Thomas Bernhard diposita en cadascun dels textos és la mateixa, de vegades és d'astorament, n'hi ha que són contemplats amb mirada més freda i en d'altres hi ha un voluntària implicació.

No diré que sigui un llibre imprescindible d'aquest autor com ho poden ser d'altres, però sens dubte és un llibre interessant.



dijous, 18 de juliol de 2013

OSCAR WILDE - VII -



  • El primer deure a la vida és ésser d'allò més artifical, No s'ha descobert quin és el segon deure


  • No hem de donar mai a una dona cap cosa que pugui lluir de nit  

 
  • L'assassinat és un error.... Hom no hauria de fer res que no podués explicar després d'havent sopat


dissabte, 13 de juliol de 2013

RICARD BIEL



POTSER PERQUÈ ÉREM NENS
Ricard Biel
Amsterdam Llibres
Badalona 2009
126 pàgines



Ha estat una sorpresa aquest llibre, el qual si no hagués estat per què llegeixo els articles que l’autor fa setmanalment, probablement no hi hagués parat esment.

Aquesta novel·la ens explica la història d’un germà i D'una germana davant una situació familiar, narrada en primera persona pel germà. Fins aquí res que ens resulti peculiar, però que n’esdevé gràcies a la narrativa de Ricard Biel.

R.B. és un autor de verb precís que li permet desenvolupar una escriptura àgil i explicitar tot allò que cal amb la paraula justa de manera que la narració sempre avança fins i tot en els moments que l’autor espigola els mínims detalls.  A tot això cal afegir-hi la visió lúcida de la veu narradora qui contempla els fets i les persones de la seva infantesa amb una mirada allunyada de patètica sensibleria.