diumenge, 7 d’octubre de 2012

COSÌ FUN TUTTE


COSÌ FUN TUTTE
Adaptació de l’opera COSÌ FAN TUTTE amb música de W.A. Mozart i a partir del llibret de Lorenzo da Ponte

Repartiment
Flora (soprano): Maria Miró, Maia Planas
Ferran (tenor): Carlos Cremades, Pedro M. Calavía
Dora (mezzo): Anaïs Masllorens, Marta Valero
Guillem (baríton): Joan Garcia Gomà, Toni Marsol
Despina (soprano): Tina Gorina, Beatriz Jiménez
D. Alfons (baix): Xavi Fernández, Josep Ferrer
Piano: Lluís Vidal
Violí: Joan Orpella
Clarinet: Ona Cardona

Dramatúrgia / Direcció d'escena
Carol López
Arranjaments / Direcció musical
Lluís Vidal
Nova producció
Gran Teatre del Liceu



El títol ja ens indica que és una versió lliure de l’òpera de Mozart. Versió adaptada per a públic a partir de 12 anys i que s’integra dins  la temporada El Petit Liceu adreçada al públic més jove. Amb una durada de 70’, evidentment temps sensiblement reduït de l’òpera matriu, i els músics queden concentrats en tres instruments: piano, violí i clarinet.

Podria ser que aquestes premisses fessin desconfiar que l’espectacle no fos gaire acurat, però ben al contrari, els resultats són superiors allò que a primer cop d’ull pot fer pensar.

Ens trobem, certament, amb una versió lliure, però més aviat perquè la directora artística vol fer palesa la misogínia del Così original i si allà les dones passen per ser  irremissiblement infidels, aquí ho són tots/totes; pel que fa a la resta, una Despina que ens va resumint el “guió” i un D. Alfonso mestre de cerimònies.

Altrament les àries i els concertants mantenen la seva hegemonia, llevat d’un moment final enganyós (bé, prefinal) on es toca i es balla a ritme tropical, però que tot seguit retorna la música estricta del final original del Così fan Tutte de Mozart.

Quan els cantants i els músics, i considerant que aquesta mena de representacions tenen un caire divulgatiu, aquest bloc no demana res més d’allò que se’ns ha ofert i que ho troba força digne.

Quan a la dramatúrgia, doncs mirin, molt millor que moltes de les “grans” produccions que de vegades veien en la temporada, diguem-ne, per adults, senzill però no simple, eficaç, no molesta i s’addiu amb allò que veiem. Bé, també, el moviment escènic.

No voldria acabar sense aconsellar que tot i que siguin representacions per un públic determinat, és perfectament recomanable per a totes aquelles persones que vulguin fer una picossada d’òpera per primer cop.

I ara les dades pràctiques:

Dia 07 d’octubre representacions a les 10:45 i 12:45 per a públic en general. Més informació aquí.

Del 08 al 10 d’octubre representacions per escoles, informació aquí.



El video promocional, i no els en deixo cap altre per si hi cal malèvol/a que vulgui fer comparatius fora de lloc. Aquí no toca.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada