WILLIAM SOMERSET MAUGHAM

 

 

UNA CASA A FLORÈNCIA William Somerset Maugham Traducción: Julià de Jódar El cercle de Viena, 2010 140 pàgines

 

 

FELIU ELIAS I BRACONS

 PINTOR

 

 

Barcelona 07 d'octubre de 1878 - agost de 1948

MARTIN HEIDEGGER

 Bon dia tothom,

 

Avui els porto un escrit que vaig enviar a una revista on ja hi havia col.laborat anteriorment. Aquest escrit no el van publicar perquè era escrit en català, em van donar l'alternativa de traduir-lo, indicació que vaig refusar. Aquesta revista s'edita a Barcelona, els responsables saben, entenen i parlen català.

...........

EL SILENCI DE HEIDEGGER

 

No tots els silencis evidencien la manca de paraules, hi ha silencis per omissió com és el cas que m’agradaria compartir. Qui conegui la història potser li agradarà recordar-la qui no la conegui espero, que al final, els hagi agradar saber-la.

Martin Heidegger és considerat un dels grans filòsofs del s. XX. Afiliat al partit nazi entre 1933 a 1945. Després d’aquest període es retirà i va voler desvincular-se’n però ja havia donat mostres de la seva sintonia intel·lectual amb el nazisme. Si bé el seu reconeixement i la seva contribució a la filosofia és gairebé incontestable, aquest període en la vida de Heidegger ha estat motiu de molts estudis i no exempt de controvèrsia.

Paul Pésaj Antschel més conegut com a Paul Celan , jueu ashkenazi nascut a la ciutat de Czernowitz que primer va pertànyer a Rumania i ara és una ciutat ucraïnesa, és considerat un dels més grans poetes en llengua alemanya, el qual va sobreviure a un camp de treball nazi de la regió de Moldàvia.

Entre Heidegger i Celan hi havia una admiració mútua sense conèixer-se. L’any 1957, Heidegger es reincorpora a la universitat de Friburg i l’any 1967 invita Paul Celan a fer un recital a la universitat, amb  una assistència d’oient multitudinària.

Entre el juliol i l’agost de 1967 es van produir alguns encontres entre tots dos. D’aquestes trobades, Celan, va niar l’esperança que  Heidegger en algun moment mostrés penediment per haver militar al Partit Nacionalsocialista i acceptés que la solució final va ser un crim.

Però Heidegger mai va fer al·lusió ni directa ni indirecta a la Shoà, tampoc va mostrar cap penediment, ni cap empatia vers l’aniquilació del jueus ni tampoc ho va fer posteriorment. Aquest SILENCI de Heidegger va ser molt pertorbador per a Celan.

El darrer encontre entre tots dos es produí el març de 1970, un més després Celan es suïcidà abocant-se al riu Sena.

Hi ha qui ha volgut veure aquest suïcidi com la conseqüència del silenci de Heidegger, però cal tenir en compte que aquesta desaparició voluntària no va ser la única, molts sobrevivents van optar pel mateix final. Després de la Shoà  els va raure la pregunta sense resposta, per què jo he sobreviscut? Com exemples tenim  Primo Levi o Hans Mayer més conegut com Jean Améry.

I si se’m permet, una aportació personal, Celan es va equivocar en les seves expectatives vers Heidegger. No sabem que va pensar Heidegger posteriorment, però especulant sobre una possible reflexió posterior del filòsof, s’esdevé que cap comentari de penediment hauria estat i és, encara,  totalment insuficient. Potser Heidegger ho sabia i va fer ben fet de mantenir el seu silenci.