dissabte, 19 de desembre de 2020

ANNA ANDRÉIEVNA AKHMATIVA

POETA


Odessa (Ucarïna), 23 de juny de 1889 - Demodédovo (Rússia), 05 de març de 1966


Sota el vel fosc les mans em prenia...
“I per què et veus tan pàl.lida, avui?”
-És que a glops d’una aspriva tristesa
jo vaig embriagar l’estimat.

Com podria oblidar-ho? Sortia
trontollant, amb els llavis guerxats
pel dolor. Vaig baixar al seu darrere
i, volant, vaig atènyer el portal.

Panteixant vaig cridar: “Era broma
el que he dit: si te’n vas, moriré”.
Somrigué amb una calma terrible
i em digué: “No t’exposis al vent”.

     (Versió de Maria Mercè Marçal i Monika Zgustova)


Qualsevol ho entendria,
és ben senzill i clar:
que no m’estimes gens
i que mai no ho faràs.
Per què així m’arrossego
cap a qui m’és estrany
i per què cada vespre
per tu he de resar?
Per què el company deixava
i el meu nen rinxolat,
la vila que m’estimo
i el meu país natal,
i, en ciutat estrangera,
vaig com captaire errant?
Oh quina joia sento
perquè et veuré aviat!

     (Versió de Maria Mercè Marçal i Monika Zgustova)


Totes les ànimes de la gent que estimo
són enmig dels estels: quina sort, ja no tinc,
doncs, ningú més per perdre i puc plorar!
L’aire d’aquí convida a repetir cançons.

Un desmai tot d’argent, a la ribera,
va acaronant les aigües resplendents de setembre.
Des del passat es dreça la meva ombra
silenciosament i em ve a trobar.

Per més que pengin tantes lires d’aquest brancam
hi ha lloc –sembla- també per a la meva,
i aquesta pluja dolça, assolellada,
ve curulla de bones noves, de conhort.

     (Versió de Maria Mercè Marçal i Monika Zgustova)


L’AMOR

És allò que embruixa vora el cor,
enroscat com una serp petita,
o el colom que es passa tot el dia
parrupant a la finestra blanca;

és allò que brillarà en el gebre,
s’intueix en un so de viola...
Tanmateisx en secret i infal.lible
ens aparta del goig i la calma.

I com sap sanglotar amb dolça veu
en el prec d’un violí que enyora!
I és terrible endevinar-lo en un
nou somriure encara per conèixer.

          (Trad. Júlia Ferrer / Ricard San Vicente)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada