els gustos reunits: FRANKENSTEIN

diumenge, 25 de febrer de 2018

FRANKENSTEIN

Autor: Guillem Morales, a partir de la novel.la de Mary Shelley

Direcció: Carme Portacelli

REPARTIMENT

Joel Joan Criatura

Àngel Llàcer Dr. Víctor Frankenstein

Lluís Marco De Lacey / Pare

Magda Puig Elisabeth / Agatha

Albert Triola Henry / Félix /Enterramort Pere Vallribera William / Enterramorts

Alba De La Cruz Safie / La Companya

Teatre Nacional de Catalunya

24 de febrer de 2017

Ras i curt, no se la perdin, per:

1 – La magnífica interpretació d’Àngel Llàcer i Joel Joan o Joel Joan i Àngel Llàcer perquè tots dos fan un treball destacable i no es pot enaltir un per damunt de l’altra. La presència de Lluís Marco sempre és una garantia de bona feina. Tampoc és cap desconegut Albert Triola a qui ja el públic coneix i bons resultats en la resta del repartiment: Magda Puig, Pere Vallribera i Alba de la Cruz, d’aquesta última destacaria la seva capacitat de concentració, ja que ha d’estar una bona estona quieta, ulls clucs i representant el paper d’algú que encara no té vida, és a dir, abans que el creador li doni consciència.

2 – Una excel·lent direcció. No crec servidora els hagi de descobrir ara qui és Carme Portacelli, amb una àmplia trajectòria com a directora.

3 – L’escenografia és quina ha de ser, sòbria i neta d’andròmines innecessàries les quals solament apareixen en escena quan cal, penjades de la pinta de l’escenari i desapareixen quan aquest objectes no justifiquen la seva presència.

4 – I el text de Guillem Morales. Com no he llegit la novel·la de Mery Shelley solament els puc parlar del text teatral (bé... i de la pel·lícula de James Whale, però ara no bé al cas). Per a una servidora aquest text té molta qualitat. Generalment, i vostès ja ho saben, sóc refractària a adaptacions, bàsicament perquè sovint no tenen ni solta ni volta, però no és aquest el cas.

El Creador forja una criatura a qui injecta vida i consciència en estar embrionari, però el Creador alhora, no pot suportar aquest monstre i l’abandona al seu lliure Albir. Només la Criatura desenvolupa pensament i consciència quan té noció del bé i del mal i també consciència d’Ell mateix. Aleshores és quan la Criatura busca el Creador per llevar-li la vida per l’arrogància d’haver-lo crear tant imperfecte, l’únic que pot redimir al Creador és donar-li Amor a la Criatura, però el Creador s’espanta i no li atorga allò que la Criatura demana. La Criatura (l’Ésser) mata el Creador (Déu) però alhora la Criatura s’adona que ha de revivificar el Creador que és l’únic que dóna sentit a la seva existència.

Amb aquest text és comprensible que l’escenari estigui desproveït d’objectes passavolants (remeto al punt 3 d’aquest comentari), ja que els objectes són efímers.

Com hi prevista que l’obra surti de gira els deixo les dates: