dijous, 4 de gener de 2018

REPÚBLICA I AFECTES




Abans de començar aquest comentari personal, amb el mateix valor que pugui tenir el de vostès, m’agradaria fer alguna premissa:

1 – No utilitzaré el masculí ni el femení cada cop, per no fatigar-me i no fatigar.
2 – República o Unionisme, no monarquia, ja que hi ha unionistes que són republicans
3 – Em sembla més apropiat parlar d’afectes que no pas de sentiments

Un dels arguments que més han utilitat els unionistes des els seus inicis ha estat que a causa de la voluntat d’assolir la República s’han trencat amistats, s’han esberlat famílies i a les feines hi ha mal rotllo. Tot això dit amb la intencionalitat de culpabilitzar els republicans i eximint-se el propi unionisme de cap mena de responsabilitat.

Els republicans s’han esmerçat a negar-ho, però és la negació del qui accepta que l’altre és innocent i volent demostrar que “nosaltres no hem fet res”, molt propi d’un republicanisme que no s’ho acaba de creure i que encara neda en aigües de vassallatge, enlloc de plantar-hi cara, admetre que això sí ha passat i trobar arguments que ens distanciïn de l’unionisme.

Per que sí, i tant que s’han trancat amistats i s’han esberlat famílies i a les feines hi ha dos blocs,  però això ha passat per dos motius, potser algú altre en trobarà més, però jo solament en trobo dos i vinculants:

1 – Perquè les persones som porugues, i  ens agradi o no, sovint hipòcrites. Aquesta por fa que per evitar enfrontaments, anem acumulant greuges, que no necessàriament tenen a veure amb la República, més aviat, acumulem detalls, contestes desafortunades, males passades que no podem demostrar, etc,... és a dir que anem acumulant rancúnies totalment alienes a la situació política actual.

2 - Perquè abans, posem-ne abans del 2010, sempre (amics, família o feina) hi havia quins callaven..

Reprenen el punt 1. Probablement aquests ressentiments no haguessin eclossionat mai o ho haguessin fet d’una manera més subtil si no hi hagués hagut una sotragada tant forta com la que estem vivint.

L’unionisme n’ha tret un rèdit d’aquest argument i de la manca de resposta dels republicans, però a cada unionista que presenta aquest argument, cal fer-li la pregunta: - Vols dir que els vostres desacords no venen d’abans i per altres motius?. Si la resposta és no. Cal assenyalar: - Doncs aleshores algú callava i s’embeinava els gripaus.

Probablement aquells amics, aquelles famílies i aquells companys de feina que no s’han trencat són quins s’han discutit, s’hi discuteixen i ho seguiran fent, perquè ho han fet quan calia perquè ningú, en el seu moment va callar. Els sembla simple? Potser. Però els motius pels quals les persones ens movem tenen components força simples i si preguntem perquè actualment ja no es freqüenta aquell amic, si ens responen les causes certes, probablement descobrirem que els motius venen de molt i molt lluny, la República ha estat l’excusa perfecte que ha anat bé als republicans, que no es treuen el mantell de súbdit i aprofita per no aguantar, diguem-ne més tonteries, i oli en un llum a l’unionisme per treure’n profit de la misèria.



Cap comentari:

Publica un comentari