CAIGUTS DEL CEL

Autor: SÉBASTIEN THIÉRY Director: SERGI BELBEL Intèrprets: Emma Vilarasau (Laura) Jordi Bosch (Bruno) Àlex Casanovas (Veí) Anna Barrachina (Irina) escenografia: Max Glaenzel il·luminació: Kiko Planas (AAI) vestuari: Mercè Paloma i Jordi Dalmau espai sonor: Jordi Bonet 09 de setembre de 2016 Teatre Goya de Barcelona

No puc dir que aquesta comèdia em decebés per què tampoc n’esperava gaire i vaig trobar just allò que m’imaginava.

La trama de l’obra és enginyosa i estructuralment ben construïda que ens va conduint cap el final sense  estridències ni estirabots. Un final, no diríem tant que sorprenent però si valent quan que no fa una concessió a l’espectador de darrer moment, però sí lògic amb el fil que es desenvolupa en el decurs de l’obra, i que fa que allò que no se’ns explica, els diners caiguts del cel, poc importi saber-ho quan clou l’obra, ja que el que interessa no n’és la procedència sinó les conseqüències que s’esdevenen de tenir doblers.

Però això és mèrit de l’autor, Sébatien Thiéry, a qui servidora va conèixer el dia que es va presentar davant de la ministra de cultura francesa, per tal de reclamar més atenció vers els autors teatrals, i ho va fer així:

Un cop hem parlat de l’estructura de l’obra i de l’autor, comentar que on la comèdia punxa és justament en el text, si més no en l'adaptació que s'ha fet pel públic català. Una comèdia no cal que ens faci riure a cada passa, n’hi ha prou que ens mantingui amb un somriure durant tota l’estona i pel que fa a una servidora el text no va aconseguir ni una cosa ni l’altre, solament una frase em va fer riure:

Bruno (Jordi Bosch): “Potser es tracta d’una Loteria Divina”, tot i que jo suggeriria (així de xul.la em poso): Rifa Divina, per allò que té d’imaginari una Rifa al cel, més que no pas una loteria

I és que servidora intueix que aquesta producció està al serveix de l’actriu i l’actor principals (cal nomenar-los?) dels quals no cal comentar res ja que tenen una carrera prou dilatada que els ha permès demostrar la seva vàlua. Quan el personatge del veí (Alex Casanova) servidora pensa que el personatge no resulta inquietant sino més aviat  exagerat i extravagant i finalment el personatge d’Irina (Anna Barrachina).

Arribats aquí potser cal fer un confessió, vaig anar veure Caiguts del Cel per aquesta actriu. Actriu que aquí ens agrada molt i que desconeixem perquè no fa més teatre. En tot cas el seu paper no és gaire extens però els moments que està en escena els aprofita molt bé.

Quan a la direcció, Sergi Belbel és un director sempre solvent i aquí ho demostra novament. Ens va agradar força l’escenografia.

De tota manera, com és una comèdia molt ben rebuda per tothom, a la qual ningú hi troba cap “però”, els convido a mirar el vídeos que trobaran a la xarxa, ja que pot ser perfectament que servidora això no s’ho miri bé.