LA
GRAN DUQUESSA DE GEROLSTEIN
Opera bufa de Jacques OffenbachDirecció general Victor Alvaro Direcció musical Ferran Martínez i Palou Intèrprets Anna Arena Laura Pau Mònica Portillo Albert Ruiz ALMERIA TEATRE |
Coreografia Jordi Ribot Thunnissen
Escenografia i vestuari companyia Bratislava Traducció i adaptació companyia Bratislava Disseny de llums Victor AlGo Tècnic llums i so Sergi Coch Producció associació artdevellut |
Avui els presento en Daniel.
En Daniel és el gestor del bloc La
Libreria i és l’amic amb qui vaig el teatre. Sí, solament fem això, anem al
teatre i amb una mica de sort no ens barallem a causa de les infinites divergències
que tenim i de tota mena. De tota manera aquesta escassetat presencial no ens
impedeix considerar-nos amics i el temps que triguem a arribar el punt on cadascú
agafa un cami diferent és el que
triguem a fer-nos cinc cèntims d’allò que hem fet en un mes, i fins la propera
sessió teatral.
Si avui treu el cap en Daniel és:
1 – Perquè de mil a mil ell m’anomena
en el seu bloc i jo encara no ho havia fet i em sembla just
2 – Perquè ahir, inusualment i excepcionalment, vam estar unànimement
d’acord amb aquesta obra, ens va agradar força i no hi vam trobar cap falla ni
tan sols remarcable.
Hi ha obres que desitjaríem que
Talia, i en aquest cas també Euterpe, els poses ales i poguessin volar, tenir èxit i
una llarga vida, si més no, fins que els interessats se n’atipessin, ahir eren
poc més d’una dotzena d’espectadors i la veritat és que mereix ser vista per
molt més públic.
És evident que si algú va a buscar
representació estil Marc Miskowski amb Felicity Lott aquí no ho trobarà, però
trobarà allò que allà no hi és: ganes, frescor, entrega i tot això amb uns
minsos efectius escènics i amb una producció ben barateta alcen aquesta
operetta, amb molta voluntat i amb més rigor que mitjans.
La Companyia Bratislava fa de les
mancances virtut i els quatre actors i actrius interpreten impecablement els diversos
papers de la història, molt reduïda, però conservant l’essència de l’original,
fins i tot penso que Offenbach hagués aplaudit amb ganes.
Quan la direcció molt ben conduïda i
fins i tot aquells moments que podríem esdevenir més grollers són resolt amb
molta elegància.
Certament m’ho (ens) ho van passar
molt bé.
Afanyin-se, estan fins el dia 20.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada