divendres, 21 de desembre de 2012

SMILEY una història d’amor



SMILEY una història d’amor
Autor: Guillem Clua

DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ: Guillem Clua

REPARTIMENT: Albert Triola i Ramon Pujol

AJUDANT DE DIRECCIÓ: Marta Buchaca
ESCENOGRAFIA I VESTUARI: Albert Pascual
CONSTRUCCIÓ ESCENOGRAFIA: Albert Pascual i FlyHard
SO I LLUM: Xavi Gardés

DISSENY CARTELL: Alfonso Casas
FOTOGRAFIES DE L’ESPECTACLE: Roser Blanch
VIDEO PROMOCIONAL: Pablo Lammers
PREMSA I COMUNICACIÓ: Clara Cols

PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Blanca Caminal i Clara Cols
AJUDANT DE PRODUCCIÓ: Roser Blanch i Pablo Lammers
ADMINISTRACIÓ: Sergio Matamala

PRODUCCIÓ: FlyHard Produccions S.L.

80’ sense pausa



A la web de la Sala Flyhard troben: A Smiley tot gira al voltant d’un missatge: dos punts, un guionet i un parèntesi tancat, una emoticona que canvia la vida dels seus dos protagonistes, l’Àlex i el Bruno. Una cosa tan senzilla pot ser molt poderosa. I no hi ha res més poderós que un somriure.

I en el programa de mà se’ns diu: Una llegenda japonesa afirma que quan dues persones estan destinades a estar juntes, estan unides per un fil vermell invisible que tenen lligat al dit petit de la mà. Per què el tenim al dit petit i no a un altre no ho sé. I encara menys com se sap que és vermell si resulta que és invisible, però això tan se val. El cas és que té el poder de lligar dues persones per sempre, per més lluny que siguin l’un de l’altre, i per més diferents que ens semblin.
Els dos protagonistes d’aquesta comèdia romàntica no poden ser més diferents. Conformen una estranya parella on l’únic que tenen en comú és que són dos homes i que s’han enamorat. Les seves diferències semblen inabastables, i les seves personalitats antagòniques, però ho vulguin o no, estan units per aquest fil vermell, per més que sovint vulguin trencar-lo.
L’estira i arronsa de l’Àlex i el Bruno l’hem viscut tots. Més enllà de l’orientació sexual dels seus personatges, Smiley és una història d’amor amb totes les lletres que ens fa veure que tots som igual de vulnerables a l’amor, guapos i lletjos, llestos i ximples, joves i grans, gais o heteros, peperos o indignats… les papallones a l’estómac en el moment que et fan el primer petó sempre són les mateixes.

I gairebé amb això ja tindríem prou per copsar aquesta obra, però Smiley és una obra fresca, ben escrita, on tot està allà on ha d’estar,  on no hi falta res ni hi sobra res, amb un humor quotidià i uns personatges que ens enamoren per la seva , la nostra, vulnerabilitat, davant l’amor.

Quan la direcció, no deixa de ser sorprenent que a un espai mínim (no se li pot dir pròpiament escenari) se li tregui tant de profit, el director mou els personatges de manera que sembla que ocupen més espai del que realment disposen,  en dues escnes es podria afinar un mica més, però l'apreciació personal i subjectiva d’aquest bloc no desmereix en absolut el resultat final.

Els actors estant tots dos molt bé, tot i que Albert Triola assumeix la caracterització de diversos personatges que li permet mostrar la seva versatilitat.

En definitiva, els la recomano, però afanyin-se ho tenen tot reservat fins el dia 03 de gener, davant l’èxit han decidit perllongar fins el 14 de gener, també intueixo, com ha passat en d’altres obres estrenades a la Flyhard, que aquesta també passarà a circuit no alternatiu, per mèrits propis.

Finalment, valorar molt positivament la feina de la Sala Flyhard, que dóna conèixer obres i autors joves de prou qualitat que fan intuir que tindrem bon teatre pel futur.

I recordin, els dijous solament paguen (vostès, no ells) 5 ó 10 euros, allò que puguin (vostès, no ells), i la resta de dies entre 10 o 15 €, opcions crematístiques a considerar en aquests temps trasbalsats.

El video promocional:

SMILEY from flyhard on Vimeo.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada