dissabte, 8 de desembre de 2012

EUFÒRIA


EUFÒRIA
Autor: Roberto García

Intèrprets: 
Xavo Giménez
Pau Blanco

Direcció: Roberto García
Producció: l’Horta Teatre

Teatre Tantarantana (Barcelona)




El Teatre Tantarantana és una sala petita que anat fent un camí de programació coherent, de vegades amb propostes arriscades, de vegades força imaginatives; alhora també organitza cicles temàtics i sovint acull companyies de teatre petites que sense la participació de les sales “alternatives” (aquest denominatiu no és gaire afortunat)  difícilment ens permetria veure segons quin tipus de teatre. Gràcies a aquestes peculiaritats, el Tantarantana ha sabut generar un públic fidel amb el qual ha establit un tracte de cordialitat, dels quals les cares més visibles són l’Hèctor Fernàndez (taquilles i més) i l’Enric Ferrando (comunicacions). Ara han programat amb molt d’encert un petit cicle de Teatre Valencià.
 
Un dels títols d’aquest cicle és el que comentem avui.

Eufòria és una proposta de difícil classificació però molt intel·ligent que demana, no solament l’atenció del públic, sinó també la seva participació  i complicitat, ei! des de la cadira, i gosaria dir que  l’adhesió o el rebuig a l’espectacle és total en ambdós casos, però no admet el terme mig.  El dia que hi vaig anar, el 07 de desembre, l’adhesió va ser total i els comentaris que aquest bloc va poder copsar dels assistents eren favorables, sens comentar la cara dels espectadors (i espectadores) mentre sortien.

Dir-los que la història és la d’un pobre aturat, ex treballador de banca a qui fan somiar que pot arribar a ser director d’orquestra, és no dir-los res a més a més de ser reduccionista, ja que estem davant d’una proposta que va més enllà i que resulta molt estimulant.

És perfecte? Em demanaran vostès, doncs imagino que no ho és, però davant d’allò que se’ns ofereix, posar inconvenients, són ganes de buscar brega. Està clar que aquí no trobaran una producció del TNC, aquesta obra és millor que algunes que de les que hem vist darrerament al Teatre Nacional.

Quan els actors, defensen el seu paper amb  solvència i tot i que el paper del “mestre de cerimònies” és molt lluït no ens hauria de fer ometre el paper del pobre aturat i desventurat coprotagonista. I aquí cal afegir un tercer element de primordial importància: una tablet, sense aquesta andròmina possiblement l’espectable seria diferent. En aquesta producció la incorporació amb molta traça i intel·ligència  de les novíssimes tecnologies obre unes noves perspectives per a l’art teatral  que ens fa pensar que en teatre no hi ha mai la última paraula.



Si estan interessats afanyin-se doncs està el cartell fins el dia 16 de desembre.

 



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada