diumenge, 4 de novembre de 2012

PÀTRIA


PÀTRIA
Autor i director: Jordi Casanovas

Intèrprets
Marcel Borràs / Àlex Casanovas / Lluïsa Castell / Francesc Orella / Fermí Reixach / Rosa Vila

Escenografia
Jordi Soler Prim

Vestuari:
Albert Pascual

Il.luminació
David Bofarull

TEATRE LLIURE - GRÀCIA



Pàtria és una obra que no defuig ni un sol moment la seva voluntat de ser una obra teatral de caire obertament polític i obertament independentista. I per aquells que pensen que no s’ha de barrejar política i teatre (darrera d’aquests criteris sempre s’hi amaga algú contrari allò que l’obra expresa, sigui quina sigui), els recordo que Bertold Brecht i Erwin Piscator, per dir dos noms,  ja van tenir un compromís polític.

Dit això i per tal d’evitar prevencions, cal aclarir de seguida que l’autor no oblida en cap moment que és teatre i que allò que ens vol dir passa pel filtre del llenguatge teatral, evitant d’aquesta manera caure mai en l’arenga, tot i que en algún moment (pocs) la salva amb força traça, ja que l’expressió teatral s’imposa.

Però molt millor que jo qui ho ha sabut expressar amb brevetat i amb traça és el crític Juan Carlos Olivares (Ara): "Pregunta: Pàtria és un text favorable a l’independentisme? Sí. Pregunta: Pàtria és un text sobre l’independentisme? No."

i també el propi Jordi Casanovas




 

Quan a l’argument el trobran en l’enllaç que trobaran més avall, però sí m’agradaria comentar-los que a Pàtria no trobaran àtacs a Espanya, això hagués estat molt fàcil, sinó que allò que qüestiona és el posicionament dels polítics i els seus partits fàcilment reconeixibles, en aquest marc tampoc s’inclouen el partits unionistes, sinó que tot queda circumscrit a l’actitut tèbia d’uns partits i uns polítics enrocats, que no estan per la regeneració política. Això seria la vessant més pública del personatge protagonista.

Jordi Casanovas també passa a la rebotiga d’aquest inusitat líder i ens mostra la seva vida personal, amb un gir (no oblidem que és teatre) que si bé no és sorprenent si resulta efectiu i no diré més per tal de no ser una esguerriacries, no obstant té un final amable i esperançador, cosa que aquest bloc, honestament, agraeix.

L’escenografia senzilla, pocs i suficients elements ben utilitzats. La il.luminació molt ben aconseguida per diferenciar situacions i espais.

El moviment escènic prou eficaç  i molt bé la direcció dels intèrprets, Casanovas n’ha sabut exterure el millor de tots els actors i les actrius, de provada solvència. Els quals han de caracteritzar més d'un personatge.

El dossier de l’obra aquí.
 
Video promocional






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada