dijous, 1 de novembre de 2012

MACBETH



MCBTH (Macbeth)
Aquest Macbeth NO ÉS de William Shakespeare
Autor manllevador: Àlex Rigola

Intèrprets:
Macbeth Joan Carreras
Malcolm Oriol Guinart
Macduff Míriam Iscla
Duncan Lluís Marco
Lady Macbeth Alícia Pérez
Banquo Marc Rodríguez

Director
Àlex Rigola

Escenografia:
Max Glaenzel

Traducció:
Salvador Oliva



Vagi per endavant que no em vaig quedar a la segona part de l’espectacle, una de les causes és que la primera part dura 65’ i la segona 20’, vaig considerar que 20’ no modificarien ni justificarien el 65’ primers. Dit això. A partir d’aquí vostès poden jutjat aquest bloc de frívol i poc seriós per fer una entrada  en aquestes condicions, però tot seguit provaré d’explicar-los-hi.

Les persones que tenen l’amabilitat de llegir aquest bloc ja saben que considero legítim que un director expressi allò que considera més addient, independentment que s’hi estigui d’acord amb el resultat, però si està fet honestament no hi ha res a reprovar, solament consignar en les entrades si el resultat és prou reeixit. Però el que aquest bloc considera intolerable és la presa de pèl, considerar el públic “burru” i engaltar-li qualsevol cosa i tractar-nos amb commiseració (pobrets, no entenen res).

  • Cal que Macbeth vagi amb pantaló esportiu i samarreta imperio?

  • Cal que les tres bruixes portin màscares de Goofy?


  • Cal que Malcolm, Duncan, Macduff vagin bastits de postadolescents?

  • Cal que els personatges se’ns mostrin plans, sense cap empremta personal i sense un bri emocional?

  • Cal el castell de Macbeth sigui un refugi de fusta alpí envoltat de pins (els recordo que l’acció, bé l’acció de Shakespeare està clar, passa a Escòcia), el Sr. Rigola n’ha sentit parlar de les al·legories? És evident que no cal que ens posi un castell sense màcula, n’hi ha prou que ens ho insinuï, ara...... el refugi té tela.......


Cal...... cal....... cal.......

No se m’escapa que la obra es pot copsar com un joc d’adolescents que assumeixen els personatges més remarcables (ja s’entén que no cal que surtin guàrdies amb una sola frase o sense frase directament) i prenen l’assassinat, l’ambició, la intriga i el poder com un joc, solament passa que els personatges de Macbeth no són emocionalment joves inconscients.

No és pot dir que el TNC i Àlex Rigola hagin dit allò que no era, ja que en el programa de mà se’ns adverteix “versió lliure d’Àlex Rigola”, no els negaré que en llegir això, ja m’ho vaig veure a venir. Tot plegat no és altra cosa que: el director vol parlar sobre l’ambició, el poder, etc.... i enlloc d’encarregar un autor que faci una obra i haver de pagar-li la feina, manlleva el text de Shakespeare que sempre dona més prestigi, l’autor no pot protestar i sovint els drets d’autor ja no es paguen o són de baix cost.

I això és el que fan els dos directors catalans més controvertits i internacionals del moment, i aquest bloc entén com un frau, mentre que sales petites arrisquen (també econòmicament) en autors que legítimament volen cobrar la seva feina, y que en el supòsit de no estar d’acord amb el director poden manifestar la seva incomoditat, aquests dos directors fan el que volen amb autors que no poden dir la seva (bàsicament perquè són morts) i s’estalvien uns diners, això sí, si el públic no hi està d’acord, el públic és un inculte i ells (els directors de prestigi internacional) uns incompresos.

No cal que els digui que veure autors clàssics sempre és un aprenentatge i espero hagi quedat clar allò que aquest bloc vol manifestar.

La interpretació. La veritat a tots els actors i actrius els he vist millors actuacions, i tots ells/elles ja han demostrat abastament en d’altres feines la mesura de la seva vàlua.

Breus:

·        Fallit l’intent d’incorporar el públic a l’obra
·        Aquesta Lady Macbeth no té cap mena de personalitat, plana amb ambicions de mastresa de casa
·        Dues persones del públic, darrera meu, no van poder evitar rialles quan Macbeth bufa cap el refugi (alpí, no ho oblidin)

D’altres:

Si el agrada Shakespeare, aquesta no és la seva obra
Si els agrada Macbeth, vegin a la biblioteca i llegeixint-se’l
No malbaratin els seus diners, estem en crisi

Si han arribat fins aquí, gràcies i disculpin una entrada tant llarga.


El video promocional





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada