diumenge, 27 de març de 2011

PLUJA CONSTANT


Per a tots aquells (i aquelles) que no varem  ser a temps de veure Pluja Constant a la Sala Villarroel se’ns ha ofert una segona oportunitat al Teatre Romea.

Me n’havien parlat bé d’aquesta obra, però la realitat a superat les meves expectatives, ja que Pluja Constant es queda a tres minuts de ser un producte rodó, i això és molt si fem un cop d’ull a la cartellera teatral.

Amb pocs elements escènics uns dels quals són les parets nues i negres del propi escenari (un gran encert incloure’l), i el treball dels dos actors, s’alça una producció que ens manté atents des el primer moment.

No és pot dir que allò que Pluja Constant explica sigui cap novetat, ho hem vist hem més d’una pel·lícula de cinema de polícies i amb més d’una novel·la del gènere, tampoc es que tot allò que va succeint mostri sorpreses, més aviat tot resulta previsible, però tot i així, aquests dos policies que no hi ha per on agafar-los, dos “servidors de la llei” que desitjaries no haver de trobar mai, ens sedueixen des del primer moment.

I tot i que tot és prou conegut, el director ens va portant, amb seguretat, cap el final, però pel camí ens mostra subtilment i amb petits detalls les transformacions dels personatges fins arribar al capdavall, on sura la lleialtat que redimeix.

El treball del director, Pau Miró,  m’ha semblat de qualitat, i val a dir que ha sabut canalitzar molt eficaçment la tendència a l’histrionisme d’en Joel Joan.

Quan els actors no puc destacar-ne  un per damunt de l’altre, ja que tots dos fan un excel·lent treball interpretatiu, només comentar que ens agradaria veure més sovint en Pere Ponce.

Provin de trobar un millor preu a través de Telentrada o Promentrada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada