dimarts, 1 de febrer de 2011

CARLES SOLDEVILA (1892 - 1967)


Ahir vaig poder assistir a aquesta lectura dramatitzada de l'obra BOLA DE NEU de Carles Soldevila i certament m'ho vaig passar força bé. Alhora va ser el descobriment d'un autor que sol sortir en els llibres sobre teatre català, però que en desconeixem pràcticament l'obra, la qual em va semblar molt ben  trenada, amb un llenguatge tant entenedor que ens podria dur, erròniament, a pensar que l'autor no s'hi va esforçar, però podem estar segurs que com més nítida és la part expositiva més feina de depuració ha fet l'autor. Amb un final, no diré sorprenent, però sí inesperat i resolutiu.

Dels actors no en parlaré gaire, ja que tots són de provada solvència i agrair-los que, essent una lectura dramatitzada, se la prenguessin tan seriosament com si fos escenificada.

A part dels atributs pròpiament teatrals de BOLA DE NEU, l'obra és plenament vigent, ja que ens parla de com un pintor sense talent pot esdevenir un geni, només amb l'ajut i manipulació dels crítics. Cosa tan habitual avui dia que no cal que m'hi entretingui a explicar-los-ho.

Amb això tampoc vull dir que no hi hagi crítics honestos en tots els àmbits de les arts, però ens els hauríem de prendre amb una certa relativitat i donar preferència a allò que ens diu el nostre criteri, no tenir por i si mai hem de rectificar, sempre hi som a temps.