HEM ESCOLLIT - ÒSCAR INTENTE

HEM ESCOLLIT. Vinguts del que fórem, restem el que som. Espectacle unipersonal De i Amb Òscar Intente INÚTILS MOTS Programa: ·        L’EMIGRANT, Jacint Verdaguer ·        MEDITACIONS A VIL·LA JOANA, Joan Margarit ·        L’ONZE DE SETEMBRE DE 1714, Salvador Espriu ·        LA CAMPANA DE SANT HONORAT, Josep Maria de Sagarra ·        LES TOMBES FLAMEJANTS, Ventura Gassol ·        CATALUNYA (1714-1936), Agustí Esclasans ·        CALL, Marcel Riera ·        CANT DE LA BANDERA, Joan Maragall ·        PÀTRIA, Ignasi Iglesies ·        A TOTS, Joan Fuster ·        LA RESPOSTA, Josep Carner ·        NO PASSAREU!, Apel·les Mestres ·        TOT ÉS INÚTIL (De festes llunyanes (1978), Vicent Andrés Estellés ·        PÀTRIA LLIURE (De Prat de la Mola 1980), Vicent Andrès Estellés ·        PUC DIR CAMÍ (De Als poetes amics), Marià Villangómez ·        EL DIA, Agustí Bartra ·        AU JOVENT VIA FORA!, Anònim (s XIX) ·        DES D’UN BASTIÓ DEL CASTELL DE FOIX, Víctor Balaguer ·        LES GORGES, Joan Salvat-Papasseit ·        CORRANDES D’EXILI, Pere Quart ·        EL MEU POBLE I JO, Salvador Espriu ·        ASSUMIRÀS LA VEU D’UN POBLE, Vicent Andrés Estellés ·        MEDITACIÓ ÚLTIMA, Miquel Martí i Pol ·        A LA PÀTRIA (Guardeu-me la paraula, 1962), Xavier Amorós ·       LES CASES DEL MEU CARRER, Enric Casasses Sala Fènix – c/Riereta, 31 – Barcelona 11 desembre ‘17

Se’n fa difícil qualificar adequadament aquest espectacle que he pogut veure a la Sala Fènix de Barcelona (l’alternativa de la alternativa), però m’inclino per incloure’l dins l’apartat de teatre, tot i que tots els textos són poemes, però no s’ajustaria a allò que entenem com un recital poètic, ja que Òscar Intente no es limita solament a declamar el text amb el to adequat a cadascuns dels poemes sinó que també tots ells van acompanyats de la gestualitat teatral adequada.

Les persones que segueixen aquest bloc ja sabem que aquí (i sense que hi hagi una explicació convincent) no es conrea gaire la poesia, aquest bloc es decanta més per la literatura i l’assaig, és per això que ha estat una sorpresa que l’horeta que dura l’espectacle ha passat sense adonar-me’n, gràcies a l’administració dels temps. Òscar Intente controla força bé quan s’ha d’alçar, quan ha de moure un objecte o quan la llum s’ha d’intensificar i d’altres detalls que ajuden que l’espectacle avanci segur i sense estridències.

Tot i que en el programa de mà no queda reflectit (tal i com podem veure més amunt), O. Intente ha inclòs, en aquest aplec de poesies, la Tirallonga dels Monosíl·labs de Pere Quart (Joan Oliver). Servidora l’ha llegit un munt de vegades per la riquesa lingüística que s’hi recull i també l’he escoltat en la veu d’altres, però certament no se m’havia presentat mai amb tanta nitidesa com en la interpretació d’Òscar Intente.

Si miren bé el programa ja s’adonaran que el fil unitari és Catalunya davant l’invasor. L’actor davant d’aquest tema central podria caure en el parany d'una falsa èpica, però no hi cau mai, cosa que servidora agraeix (tot i que en aquests moments una mica d’èpica no ens aniria malament, ja que si llegim els diaris ens hem passat tres pobles fent l’autocrítica. – disculpin l’arenga -). Retornem a HEM ESCOLLIT, bé... retornem però no tenim gaire cosa més a dir. M’ho he passat bé.

Desconec quan es tornarà a representar, si més no a Barcelona, si me n’assabento els ho faré saber, ja que la d’avui era representació única.

Per cloure aquest comentari esmentar els versets d’un poema, del qual no els puc dir quin era ja que el meu desconeixement és infinit, però que........ (acabin vostès la frase segons la intensitat que els commogui):

“...Sempre perdedors o vençuts

Però mai derrotats...”

Dit tot això, si tinc un però a fer: HEM ESCOLLIT, per una servidora millor: HEM TRIAT.