CYRANO

Avui senyores i senyors parlaré d’una obra de teatre que no he vist i  probablement no veuré. M’explico.

Al Teatre Borràs de Barcelona han estrenat Cyrano de Bergerac d’Edmond de Rostand. De seguida, tot i que el Cyrano era interpretat per Lluís Homar, vaig pensar que no la veuria. Em va semblar inoportú, ja que aquesta obra la va posar en escena el 2012 la Perla29 amb Pere Arquillué de protagonista, aquell cop sí la vaig veure, i diguin-me primmirada, em va semblar que encara estant en la memòria la producció de la Perla29, estrenar-la de nou era com menystenir i no donar per bona la producció del 2012. Bé, en les meves cabòries no em va semblar bonic estrenar ara aquest Cyrano. Potser no hagués estat tan llepafils amb una companyia de gent jove  estrenada en una sala, de les conegudes com alternatives, fins i tot, probablement mi hagués atansat, ja que el Cyrano és una obra que m’agrada molt, però trobo lleig que això ho faci un Teatre com el Borràs i un actor de provada solvència a qui no li cal fer això, amb tants de papers que hi ha per al seu lluïment. Bé, aquest era el meu primer motiu per no assistir a aquesta representació.

Però avui, en una revista (i ja em disculparan si no dic el nom, ja que desconec  quina repercussió pot tenir dir-ne el nom) llegeixo una crítica on el seu autor, ens informa que han escapçat 30 personatges, i damunt de l’escenari només en tenim cinc; una reducció dràstica del text; “estan totes les escenes claus però tot i així impera la sensació de versió fragmentada, encapsulada, sense unitat dramatúrgica...” “....encaminades a desdibuixar les personalitats dels personatges centrals, i no tots els intèrprets tenen prou força per contrarestar aquesta dura línia de direcció”, finalment l’autor del comentari prova de salvar llençols i salvar en Lluís Homar.

I servidora es demana, CAL? tot s’hi val per afavorir egos? Fins quan estem disposats a suportar la tirania dels directors d’escena (no creguin en òpera passa el mateix com ja he fe palès en d’altres ocasions) només perquè tenen un gran autor a qui no han de pagar i a sobre no pot rondinar. Bé... repetiria el que vostès m’han llegir en d’altres ocasions.

Si hi ha cap de vostès que ha seguit aquest bloc des els seus inicis*****, recordaran que servidora hi anava molt sovint al teatre i han estat aquestes coses quines poc a poc m’hi han allunyat.

Potser no hauria de parlar d’allò que no he vist, però, mal m’està dir-ho, la intuïció en aquestes coses en falla poc.

*****Gràcies i que passi pel bar que ho té tot pagat