dilluns, 31 d’octubre del 2016

BIBLIÒFILS




LOCOS POR LOS LIBROS
VV.AA.
Traducció: Manuel Serrat Crespo, Víctor Inglada i Esteve Serra
José J. De Olañeta, Editor
Col·lecció: El Barquero
Palma, 2016
223 pàgines







dijous, 27 d’octubre del 2016

HEINRICH MANN



LA CASA EN EL EXILIO
Evelyn Juers
Traducció: Verónica Fernández-Muro
Circe
Barcelona, 2012
412 pàgines








diumenge, 23 d’octubre del 2016

DON GIOVANNI



Música: WOLFGANG AMADEUS MOZART
Llibret: LORENZO DA PONTE

Intèrprets:

Don Giovanni Simon Keenlyside
Leporello        Adam Plachetka
Donna Anna   Hibla Gerzmava
Commendatore         Kwangchul Youn
Don Ottavio    Paul Appleby*
Donna Elvira   Malin Byström
Zerlina             Serena Malfi
Masetto          Mattew Rose

Cor i Orquestra del Metropolitana de N.Y.
Director musical: Fabio Luisi

Els continuüs
Cello               David Heiss,
harpsichord    Howard Watkins*,
mandolin solo Joyce Rasmussen Balint


Director d’escena: Michael Grandage



Cinemes Icària de Barcelona
22 d’octubre de 2016



Si fa un parell o tres de dies, quan comentàvem Samsom et Dalila, dèiem que ens agradaria venir al bloc i dir que hem vist una representació extraordinària, avui hem de dir que en aquest Don Giovanni, la valoració en conjunt, llevat dels però’s que ja assenyalarem, és positiva (lluny de ser extraordinària, però bé, hem arribat al punt que si no és negativa ja em podem donar amb un canto a les dents).

El director musical, Fabio Luisi, és un director que no falla mai i fa bé la seva feina, sense sorpreses desagradables però tampoc sense córrer cap risc, però saber que ell dirigeix l’orquestra dóna molta tranquil·litat. Assenyalar el Solo de mandolina de Joyce Rasmussen Balint, exquisit.

La producció escènica és la mateixa que ja vam veure l’any 2011. El director d’escena va imaginar una producció poc arriscada però força eficaç, sense anacronismes i força adequada al conjunt de vestuari, llums, etc,... ben resolta, i a criteri d’una servidora sense entendre gaire al personatge de Don Giovanni, clar que també els haig de dir que una servidora només comparteix la visió del personatge amb dos directors: Joseph Losey (cinema) i recentment Kasper Holten (director d’escena), la resta tracten Don Giovanni com un “xul.lu” faldiller... bé ara no reiteraré allò que ja he dit en d’altres ocasions. A aquesta visió del personatge tampoc va contribuir gaire Simon Keenlyside com ja comentarem més endavant.

I anem a les veus:

Adam Plachetka. Solament per aquest baix-baríton ja valia la pena veure aquest Don Giovanni. Cantant nat a Praga i des el 2010 forma part de l’elenc estable de l’Òpera de Viena. Va cantar Leporello, amb solvència, sense cap dificultat de respiració, bona dicció, veu bonica, en fi... que li vam trobar totes les gràcies i l'anirem seguint.

També ens va agradar molt la mezzosoprano Serena Malfi, qui va fer una Zerlina expressiva i imaginativa, sense dificultats de cap mena.

Malin Byström va tenir alguns problemes de respiració i el paper de Donna Elvira va ser correcte però no per llançar coets, millor en la part actoral, que tot i no ser el més important en un/una cantant, ajuda a configurar el personatge.

Hibla Gerzmava amb uns aguts idonis per fer de Reina de la Nit (La Flauta Màgica), no va tenir una bona dicció, algun problema, no gaire notori de respiració, i força correcte com a Donna Anna.

Paul Appleby va cantar de manera aplicada el paper de Don Ottavio i se'n va sortir prou bé en les dues bellíssimes àries que Mozart li regala al personatge, molt millor en l'ària Il mio Tesoro, la va cantar amb emoció i això sempre és d'agrair.

Mattews Rose no va començar gaire bé però en el decurs de la representació va anar assentant la veu, té una veu opaca y no gaire bonica però al final va esdevenir un Masetto eficaç.

Kwangchul Youn va fer un Commendatore correcte i prou, no podem dir que ens quedarà a la memòria.

I deixo pel final a Simon Keenlyside qui no va ser un bon Don Giovanni, primerament per incomprensió del personatge i vocalment ens va semblar que ja li havia passat el moment per aquest paper, de fet pensem que la veu li ha començat a declinar, va mostrar una veu envellida, cansada, aspra i rascant els finals, tant en els recitatius com en les àries i, creguin-me, això ho comentem sense cap mena de d’alegria més aviat amb una certa tristesa, ja que una cosa és assenyalar que un cantant no té veu per un repertori, o que no ho ha fet prou bé, però sempre entenent que no se’ls ha acabat la veu, que podem esperar millors ocasions, però no és aquest el cas, ens va semblar que la seva veu ja no remuntarà, si més no, en òpera i això ens entristeix molt.

Llibret aquí

Les fotos:





Els vídeos:


.